Accessibilitat per a tothom?
Sóc Isa, estudiant d’educació social a la UOC. Aquest semestre estic fent una assignatura que es diu ‘Acció socioeducativa i diversitat funcional’. Potser això no és molt rellevant i potser la meva veu no arriba enlloc però m’he adonat que molts cops passejar per la ciutat és molt complicat per a les persones, sobretot amb diversitat funcional…
Porto a Rubí tota la vida i això és una cosa en la qual m’havia fixat amb anterioritat, però potser no havia posat massa atenció més enllà d’una mirada crítica. Sobretot quan vas per l’avinguda de l’Estatut a l’altura de Rubigres, sempre m’ha cridat l’atenció que si vas caminant el teu camí com a vianant desapareix i et veus que no hi ha una vorera a prop, ja que la que hi ha està al final del carrer i el seu accés et fa desviar del teu camí, per això tothom opta per envair la calçada i tenir cura de no ser atropellat.
Però sens dubte les persones amb diversitat funcional ho tenen més difícil encara, ja que no tan sols han de tenir cura de no ser atropellats, sinó que s’hi troben amb més barreres de les esmentades anteriorment, es troben amb més obstacles que dificulten la seva mobilitat, començant pel fet que no hi ha una vorera accessible mitjançant una rampa, els cotxes aparcats dificulten el pas, els cotxes que circulen… En definitiva, potser aquest escrit no arriba molt lluny… Fa 37 anys que veig aquest espai com a “estrany”, i m’empipava però no feia res més… no entenc com encara això continua així… potser perquè la nostra mirada encara continua en el passat? Algun cop pensarem, i m’incloc, en els altres més que en nosaltres? I les autoritats o qui hagi de prendre mesures algun cop escoltarà les nostres veus?… i donaran accessibilitat en aquest indret i en altres espais que no estan gens adaptats per a ningú?
Gràcies a les noves tecnologies podem veure aquest indret en qualsevol instant per veure que no és gens accessible per a cap vianant amb diversitat funcional o sense. Tothom té dret a passejar per la nostra ciutat sense sentir que la seva vida pot estar en perill, i no hem de tornar enrere perquè el nostre camí es “trenqui”, ja que volem anar cap al davant…
Isabel Pujol Romero
Contenidors cremant
Bombers van poder controlar el foc abans que s’estengués i causés més danys. La mateixa nit, m’han dit que a un altre punt de la ciutat, al carrer Pau Claris, també van cremar altres contenidors. No entenc quina gràcia tenen aquests actes vandàlics, ja que no només és un perill, amb el foc no es juga, sinó que ens costen molts diners a tots els contribuents. M’agradaria que l’Ajuntament fes una bona campanya explicant quan ens gastem cada any en reparar tot el que aquests brètols destrossen a la ciutat. Cal denunciar aquestes accions i que paguin els responsables.
Bel Gómez