¡Qué tendrá el POUM!
Leo que el equipo de gobierno municipal formado por PSC y En Comú-Podem va a lanzarse a la piscina sin agua para intentar, sí, oyen y leen bien, intentar, un nuevo POUM (Plan de Ordenación Urbanística Municipal). Hago una pregunta a los diferentes equipos de gobierno (yo estuve en uno hace casi 20 años ya) que ha tenido nuestra ciudad:
¿Se creen que la ciudadanía no sabe la causa por la que no se ha llegado a consensuar un POUM desde los años ochenta y que es el que aún sigue vigente en nuestra población? Desde las primeras elecciones municipales y hasta hoy, todos los gobiernos municipales han intentado (unos con más interés que otros, según los intereses económicos particulares y familiares de algunos) llevar a cabo un POUM (y sólo se consiguió en los ochenta y ya se ha podido observar el resultado a lo largo de las décadas transcurridas).
Pero ¿qué es lo que ocurre? ¿Qué es lo que pasa realmente sobre este digámosle delicado tema para regular urbanísticamente nuestra ciudad? Sencillamente que, en Rubí, en el tema del suelo y en lo urbanístico, siguen mandando los poderosos de siempre…
Y muchos siguen preguntándose y exclamando qué es lo que tendrá el POUM… Pues eso, más que intereses políticos, intereses económicos.
José Antonio Avila López

Manca de seguretat
Després de parlar amb alguns veïns, visc a Les Torres, i de compartir algunes experiències negatives que hem viscut darrerament a la ciutat en tema de seguretat (trencament vidre del cotxe i intent de robatori de la bossa a la meva mare, a més d’un comerç amb el vidre de l’aparador trencat per un robatori), creiem que la ciutat és cada cop menys segura. Entenem que la policia no pot estar a tot arreu, però sí que falten agents que vagin pel carrer, que passegin, que es vegin… Esperem que l’Ajuntament i la Generalitat en prenguin nota i augmentin el nombre d’efectius a la ciutat, perquè si no això anirà a més i per la gent és important que ens sentim segurs.
M. Carmen González

Carnestoltes
L’orígen del Carnestoltes es remunta a les festes gregues dionisíaques -en honor al Déu Dionís- que els romans van corrompre en les festes que anomenaven bacanals. Eren festes de preparació per l’arribada de la primavera, dues llunes plenes abans. Eren els darrers dies abans de començar les purificacions i dejunis que celebraven als temples els aspirants als Misteris iniciàtics.
Més de dos mil anys enrere, els aspirants es dividien en grups i es disfressaven d’allò que estudiaven en els temples, dels animals, de les constel·lacions i el toro, el lleó, el carner… també es disfressaven d’Hèracles, de Mitra, de Pan, d’Orfeó… mentre que les noies es disfressaven d’Artemisa, d’Atenea…
I sortien en processó dels temples, precedits per torxers, corones de flors… Després ballaven danses en cercle, d’aquí, es diu, que procedeixen danses populars com la sardana, de la dansa dionisíaca.
A Rubí antigament la gent es disfressava d’animals del bosc o de la granja, com l’os, el gos, ovelles… Per Carnestoltes sempre hi havia el ball de l’envelat i sardanes a la plaça Major.
Pere Bel

Humanitzar-se
“La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d’humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots, de totes, de cadascun i cadascuna de nosaltres. La ciència, la tècnica, el progrés, només són dignes del nostre pensament i de les nostres mans si ens humanitzem més”. Pere Casaldàliga
Resumeixo quatre assumptes que, segons el meu parer, són importants:
-Que els agricultors i ramaders puguin guanyar-se la vida a tot l’estat. Si s’ha de parlar amb la Unió Europea, que es faci.
-Que el treball en precari es redueixi tant com sigui possible.
-Que l’habitatge no suposi un problema per viure. Preus més raonables.
-Que es tornin els diners que hagin estat sostrets: públics i privats.
Jesús García