Moltes gràcies!
La tardor de 1964, la meva mare Pepita i jo mateixa vam iniciar un petit negoci de venda de retalls de roba en el pis on ella vivia, perquè tothom es pogués fer els seus propis vestits. La idea va ser un èxit i aviat es van fer llargues cues de clientes, fet que ens va animar a obrir un petit local al carrer Balmes i en poc temps, vam haver de buscar un espai més gran al carrer Llobateras.
Als anys vuitanta, es va incorporar al negoci la meva germana, Maria. La botiga es va fer petita i del carrer Llobateras vam passar al magatzem del carrer Monturiol on us hem atès fins ara.
Darrere el taulell, hem estat testimonis d’intenses emocions, hem pogut compartir records amb vosaltres i ens heu fet partícips de diversos esdeveniments de les vostres vides. Agraeixo la confiança i el reconeixement que ens heu demostrat durant tots aquests anys, és el millor exemple del que crec ha de ser la relació entre els botiguers i els seus clients.
Us vull dir que em sento orgullosa d’haver gaudit de la passió per aquesta feina i d’haver-vos pogut atendre amb l’atenció, el respecte i la professionalitat que us mereixeu.
Ara, després de 54 anys, feliç en recordar el llarg recorregut i alhora amb el cor encongit, arriba el moment d’acomiadar-se del que fins ara ha ocupat la major part de la meva vida.
En nom de totes les dones que hem format part d’aquest ‘família’, donar-vos el nostre més sincer agraïment, per haver-nos acompanyat tots aquests anys, per donar-nos l’oportunitat de servir-vos i fer realitat el somni d’aquest comerç conegut popularment com ‘La Juanita’. Fins sempre!
Pepita (mare), Juanita i Maria (germana)Carme, Consol, Juani, Mercedes, Regina, Yolanda i altres col·laboradores més
Empreses que aporten
Si hi ha un tret que diferencia les empreses punteres de les de tota la vida és la capacitat d’innovar, d’anar més enllà.
Actualment, cal que emprenedors donin exemple i tinguin amplitud de mires en qüestions de medi ambient.
Un exemple: un amic m’explicava, després de tornar d’un viatge a la seu de l’empresa on treballa (a Los Angeles), que planten arbres fruiters al voltant de les oficines i reparteixen gratuïtament, cada dia, fruita als seus treballadors (ja de pas, fomentant els bons hàbits alimentaris).
Penso que és una iniciativa molt simple, una acció ben senzilla, però totalment diferenciadora.
Des de fa un temps, van sorgint també iniciatives empresarials sostenibles i molt potents, com és el cas d’Ecosia: un buscador (tipus Google) que planta un arbre per cada recerca que fas al buscador.
En el seu blog: blog.ecosia.org/ expliquen a on fan les plantacions i també es pot fer el seguiment dels seus projectes, des de fertilitzar una zona desèrtica, fins a ajudar a replantar arbres en pobles de l’Àfrica.
Per ara, han plantat 40.000.000 arbrés més al món. Increïble, oi?
Hem de pensar que accions d’aquest tipus, esdevindran un fet més que habitual en el futur. Tot plegat, ja hauria de formar part de la nostra cultura i de la nostra forma de pensar i fer.
Innovar no costa tant, de vegades.
Cristina Gómez i Garcia