Bicicletes i similars
Com és sabut per quasi tothom, menys per qui ho hauria de saber i preocupar-se’n seriosament, tenim una problemàtica a la nostra ciutat per la cada vegada més nombrosa preocupació dels accidents ocorreguts a la via pública de Rubí causats per vehicles. Relacionaré unes dades, sense rèplica possible, del que la nostra primera autoritat és sabedora del tema i que la realitat demostra que res no s’ha fet.

El 26 d’octubre del 2015 entro la sol·licitud 2015024216 avisant del problema que ens ve a sobre. Rebo justificant de rebut el 3 de novembre següent. El 14 d’abril del 2016 contesta la Sra. M. Carmen Cebrián, que res no està regulat per cap ordenança municipal i que per tant es pot circular respectant la normativa general. I quina és aquesta normativa si ningú no ho explica? El 7 de juliol del 2016 tenim una reunió amb la Sra. Cebrián amb presència del Sr. Xavi Cuadrado i una secretària. Sempre intentant que alguna norma es faci per solucionar aquest problema. El 25 d’octubre del 2016 dono coneixement a la Sra. Síndica de Rubí del tema que ens preocupa. Al cap de tres mesos, concretament el 31 de gener de 2017, la Sra. Síndica em contesta “que s’ha fet la petició d’un estudi”. El dia 5 de juny del 2018, amb reunió personal amb la Sra. alcaldessa, li transmeto la preocupació general de la població per la gran quantitat de caigudes ocasionades per la cada vegada més aparells ‘rodants’, a part de les bicicletes, amb les ferides, greus a vegades que en són el resultat. Li faig menció d’aprofitar la propera Festa Major que teníem a prop per fer saber al poble una bona notícia al respecte aquest tema. El 17 de setembre del 2018 envio mail a la secretaria de la Sra. alcaldessa, amb prec que li faci sabedora de tota la problemàtica del tema. He de creure que així ha estat.

Ara em dirigeixo a vostè, Sra. alcaldessa. Han passat més de tres anys des de la primera instància i res no s’ha fet. Però jo li donaré una solució. No poso en dubte que crear una normativa referent a la circulació de vehicles ‘rodants’ ha de promoure uns estudis molt costosos en el temps. Pels resultats es veu sense cap dubte. Quina és la meva proposta? Vostè és la màxima responsable de la nostra ciutat, no ho oblidi, i és indirectament responsable que aquests estudis siguin tan lents. Vostè ha de saber que hi ha hagut una gran quantitat de caigudes a Rubí. Els informes mèdics, que a vostè li haurien de fer arribar a les seves mans, en són testimoni.

Bé, anem a la solució. En tant que s’està estudiant la solució, vostè té poder per dictar una ordre, ni que sigui temporal, per manar que concretament pels dos eixos de vianants de Rubí el que hi vulgui circular ha d’anar a peu portant la bici o qualsevol altre aparell a peu. Així de fàcil. Rubí té uns 800 carrers més aviat més que menys. En queden 798 per anar rodant. Fixeu-vos si hi ha llocs per passar!

Sra. alcaldessa, creieu-me, feu-me cas. El poble us ho aplaudirà. Abans de deixar el càrrec deixeu memòria del vostre pas per Rubí. I que alguna cosa heu manat. Ja sabem que el poble ara està més bonic que mai, però això ho devem als tècnics. Mai hem sabut una ordre seva. Ara és l’hora de saber que hi és. Gràcies.
Albert Roma Cabeza

Dificultades para la Associació d’Escacs
La Associació d’Escacs Rubinenca pasa por momentos difíciles cuando se van a cumplir 70 años desde su fundación, que data del 9 de enero de 1949. Diferencias con el Ayuntamiento, a causa del local de juego, han motivado que marchen del club jugadores muy valiosos tanto para el primer equipo como para la cantera. Una de las consecuencias de esta situación es que la temporada próxima, que comienza en enero, l’Associació no ha tenido más remedio que descender de categoría a sus equipos. El más competitivo dejará de jugar en Segunda División y el segundo equipo también se ve obligado a descender a Segunda Provincial para poder afrontar la temporada.

Da igual que en 1959 la ONU declarara esta actividad de gran utilidad para los estudios de niños y jóvenes en general. O que el Parlamento Europeo hiciera lo mismo en 2012 con el programa ‘Ajedrez en la Escuela’, para los sistemas educativos de los estados miembros. Muchos países han incluido este juego en la enseñanza de sus estudiantes, puesto que consideraron sus grandes y valiosas aportaciones para el estudio.
Pero lo cierto es que, al ser una actividad con pocos practicantes, hay autoridades que no le dan la importancia que merece. (Y también son pocas las personas a la hora de votar). Siento mucho escribir estos renglones, ya que creo que se le está haciendo un flaco favor al ajedrez y a sus jugadores.
Jesús García