Faig públic aquest comunicat un cop s’han celebrat les eleccions municipals i arrel de la confrontació i el conflicte viscut aquests darrers dies a la ciutat per les notícies de la intenció d’obrir a la ciutat un nou Centre residencial per a menors estrangers no acompanyats (mena) per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya.

Considero, i així ho vull fer palès a través d’aquest escrit,que la ciutat de Rubí, la seva ciutadania, no es mereix en cap moment ni en cap cas la situació viscuda i provocada bàsicament per una mala gestió de totes les administracions implicades en la qüestió: la Generalitat de Catalunya, amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i el mateix Ajuntament de la ciutat. I menys encara quan tots els partits amb representació al Parlament, entitats socials i ajuntaments varen signar pocs dies abans un acord per la no utilització de la immigració com una arma electoral davant les darreres convocatòries electorals que hem tingut.

La identitat de Rubí com a ciutat de convivència, d’ acollida i de diversitat és inqüestionable. Som con som i la resposta d’aquesta ciutat, amb les entitats i la ciutadania al capdavant, ha estat sempre a l’alçada quan ens hem ofert a ser ciutat d’acollida davant la crisi dels refugiats. També amb les polítiques, decisions i actuacions de l’Ajuntament que s’han treballat i es treballen, com ara bé les propostes per poder disposar d’un habitatge “pont” per a persones refugiades, les accions, recursos i polítiques que es dediquen a l’àmbit de Ciutadania d’aquesta darrera legislatura, la implicació a la ciutat en propostes i projectes com el de “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, el reconeixement oficial de la ciutat com a “Ciutat amiga de la infància” i el treball importantíssim que es realitza amb infants i joves amb activitats per la pau i el drets humans.

La realitat, la riquesa i la complexitat del nostre país i la nostra pròpia ciutat és aquesta: la immigració arriba a Catalunya com arriba a Rubí. Així hem construït aquest país i aquesta mateixa ciutat. En algun moment o altre, molts i moltes de nosaltres hem estat nouvingudes. I aquesta diversitat viva i rica que ha construït i teixit el tret distintiu de la nostra ciutat rubinenca i acollidora, es viu amb una gran normalitat a qualsevol de les nostres entitats esportives, culturals, associacions de veïns, juvenils o de gent gran com hem pogut veure i constatar al manifest de Rubí Acull i Rubí Solidari amb prop de 40 entitats i grups que hi van manifestar el seu suport i frontal rebuig a les lamentables situacions viscudes en els darrers dies.

I en aquest context, és inadmissible l’ús i la manipulació de discursos populistes i de la por que nomes fomenten el racisme, el rebuig, el trencament de la convivència i la cohesió social rubinenca, exemple en el nostre dia a dia de fortalesa i lluita, i l’estigmatització d’un sector de la població, els menors estrangers no acompanyats que, justament per aquesta condició, es troben en una posició de major vulnerabilitat i necessiten d’un especial suport i protecció de les administracions i de la pròpia societat que els acull.

Segurament un centre de 80 places a una ciutat com Rubí no és la millor opció pel desenvolupament i la integració d’aquests menors. Però el que encara és més segur és que el gran error d’aquest procés ha estat la manca d’informació a la ciutadania i la inexistència d’un diàleg obert, transparent i coherent entre les dues administracions, Generalitat (DGAIA) i Ajuntament que no han estat capaços de treballar i concretar una proposta de projecte integral, amb objectius pedagògics i socials assolibles, analitzant els possibles espais on poder ubicar aquest centre, amb la dotació de recursos humans i econòmics suficients i amb una dimensió adequada a la realitat social, cultural i plural de la nostra ciutat. Com també serà un error si aquest diàleg es reprèn i es fa sense escoltar i integrar la veu i les opinions de la ciutadania.
Conviure és viure dia a dia amb realitats diverses, no sempre fàcils i boniques, i que també poden generar dificultats i tensions. Però tot és possible si les nostres actituds prenen una vessant més propositiva, integradora i facilitant que les nostres voluntats siguin les de l’entesa i les del diàleg. Aquest és el repte que avui tenim totes i tots sobre la taula: administracions i responsables polítics, entitats i ciutadania.

I aquesta també és la meva feina, el meu objectiu i el meu compromís com a síndica de Greuges de Rubí: treballar pel respecte i compliment dels drets humans a la nostra ciutat. Garantir la No vulneració dels drets de les persones. No es tracta d’un tema polític. Posem l’accent allà on cal: És una qüestió de drets!!

I amb aquest objecte, com a Síndica de Greuges de Rubí, i des d’aquest mateix comunicat vull instar a totes les parts implicades: Direcció General d’Atenció a la Infància, Ajuntament – membres del govern i de la oposició – i Ciutadania a concretar els espais de treball i de diàleg que calguin per analitzar qualsevol projecte que es vulgui concretar a la nostra ciutat.

Passem pàgina dels errors. Avancem amb els reptes i les oportunitats. Noves etapes són possibles si totes i tots hi sumem de la nostra part.