La plataforma Rubí sense abocadors ha convocat una gran manifestació el 14 de febrer amb la intenció de mostrar el rebuig ciutadà al projecte d\’instal·lació d\’un dipòsit controlat de residus no perillosos a Can Balasc. Les últimes notícies relacionades amb Can Balasc fan preveure que en pocs mesos, l\’empresa gestora, del Grupo Sánchez, podria aconseguir tots els permisos i llicències per iniciar l\’activitat d\’abocador. La manifestació sortirà de l\’estació de FGC a les 17.30 hores i vol conscienciar la ciutadania de la perillositat que suposa l\’obertura d\’aquesta instal·lació.

La plataforma, els veïns de la zona i la comunitat educativa del Rivo Rubeo fa temps que alerten dels riscos que suposa l\’obertura de l\’abocador, que es troba a només 250 metres d\’un nucli de cases -conegut com a Camí de Campament-, a 500 metres de Can Serrafossà i La Perla del Vallès, a poc més de 600 de la urbanització Els Avets i a 900 metres de l\’escola Rivo Rubeo. A aquesta proximitat de cases i escoles, s\’hi afegeix el fet que el gestor de Can Balasc serà el mateix que el de Can Carreras, que acumula un llarg expedient d\’irregularitats en aquest abocador.

La història de l\’abocador de Can Balasc es remunta al 1994, però va ser per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2009 que l\’Ajuntament es va veure obligat a donar la llicència d\’activitats a l\’empresa. Des d\’aleshores, s\’han succeït una sèrie de procediments administratius que l\’Ajuntament, però sobretot la plataforma Rubí sense abocadors, han aconseguit endarrerir l’apertura. Però, més d\’una dècada després, només resta que la Generalitat atorgui de forma definitiva l\’Autorització Ambiental i que l\’Ajuntament atorgui la llicència urbanística a l\’empresa perquè pugui arrencar l\’activitat. Per tant, l\’abocador podria ser un fet durant el 2020.

El dipòsit de residus no perillosos de Can Balasc tindrà 15,7 hectàrees i una capacitat total de més d\’un milió cúbic de tones, amb una vida útil de 14 anys. Tot i que una sentència del TSJC determinava que els residus que es podrien abocar havien de ser inerts i els inclosos en el primer projecte del 1994, el dipòsit -per canvis normatius- acabarà sent a la pràctica un abocador de residus no perillosos, amb la possibilitat d\’abocar més de 200 codis diferents de residus.