Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Les garlandes de llum

Veure les garlandes de llum penjades en els ponts de la riera i d’alguns carrers de l’illa de vianants, porta a pensar què hi fan i qui els ha fet posar. A més, a una vila, que es vanta d’estalvi energètic, semblen despesa extra, com els famosos Opis (objectius publicitaris il·luminats) orfes de propaganda opositora, molts buits de contingut i donant llum a enlloc. A aquests indrets els cal un reforç lumínic? Si no tinguessin prou claror, s’hauria de mirar a tota la vila i si fos el cas que calen per augmentar la seguretat, ja ens ho haguessin passat pels morros a so de bombo i platerets. 

Potser és una nova tendència, reforçar l’enllumenat públic amb una decoració digne del minimalisme absolut, un cable i tot de bombetes penjant. He fet una mini enquesta entre parents i coneguts per veure que els semblava i el resultat ha estat del més divers. Que dona alegria, que fa molta llum, que no encaixa,  que és més despesa. No hi ha consens. Posats a fer, utilitzem el mètode analític per fer-ne una “visió” més objectiva, ja que els gustos són subjectius i no concloents.

D’on ve a posar llums a part d’il·luminar? Totes les cultures n’han posat. Els orientals ho feien des de temps ancestrals, dels països nòrdics ve el costum de decorar els arbres amb llums per celebrar el solstici d’hivern. Arreu hi havia una coincidència: allunyar els mals esperits de la foscor amb llums. Una tradició mil·lenària. Ja tenim una dada.

Quines formes tenien aquestes llums? Des d’espelmes fins a fanals folrats amb paper de seda, dins de la que s’hi col·locava un llum d’oli o una espelma. Sempre hi havia una voluntat de no deixar el llum sense decorar, com els nostres fanals de les revetlles, inspirats en els dels xinesos. Una altra dada.

I al segle XXI, per a què serveixen? Ara, a qualsevol recó de món, les garlandes de llums apareixen en esdeveniments especials, sobretot en festes. També sovintegen al voltant d’edificis emblemàtics o penjats en vaixells de creuers. Una més.

A la nostra vila la festa del solstici d’hivern el celebrem per Nadal on es col·loquen unes polèmiques instal·lacions de llum i per allunyar els mals esperits, amb aigua beneita. No crec que els llums dels ponts vagin en aquest sentit.

Les formes que tenen les garlandes, que parlem, no poden ser més de nyigui nyogui: cable, portalàmpades i bombetes, sense cap mena de decoració ni vigilància (ritme, proporció, equilibri, harmonia…) de per on passen els fils penjats ni de com es distribueixen les bombetes. Suposem que almenys deuen complir normatives.

Només queda pensar que estan posades per fer sensació de festa, com si estiguéssim en una revetlla “provisionalment perdurable”, llavors hi trobem a faltar la música o la xerinola. Però clar, pretendre que els ponts i alguns carrers tinguin un nivell de gatzara constant, com ara en un viatge de creuer, és agosarat i els veïns no estan per festes permanents. Sent sincers, els rastells de llums m’han recordat l’escena final del film Vuit i mig del gran Fellini. A vegades el pensament fa males passades.

NOTÍCIES RECENTS