La setmana passada, i tal com feia setmanes que s’intuïa, es confirmava que al novembre tornaran a celebrar-se eleccions generals. La incapacitat, la manca de voluntat o la inexperiència en la cultura del pacte i la negociació han abocat a uns comicis al govern de l’estat. Difícilment es recuperaran les majories absolutes a les quals estan acostumats els dos grans partits d’Espanya, així que els seus líders hauran d’obrir ments i aprendre a pactar perquè el desgovern i la paralització és insostenible, com a mínim per a la societat. Qui o què pot fer pensar als líders polítics que els resultats electorals variaran substancialment al novembre respecte a l’abril?

En l’àmbit local, aquesta setmana s’ha oficialitzat el pacte de govern entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i En Comú Podem. Un pacte previsible, després de l’acord de governabilitat subscrit al juliol. Durant la signatura del pacte, els dos partits van ressaltar que havien aconseguit crear un clima de confiança en favor de l’estabilitat i de fer avançar la ciutat. Caldrà conèixer els detalls del Pla d’Acció Municipal i dels pressupostos de l’any vinent, que faran intuir la incidència que poden tenir els comuns en l’acció de l’executiu, i veure com es desenvolupen els primers mesos de corresponsabilitat per poder iniciar una primera avaluació.

La mateixa confiança manifestada pels dos actors principals es torna en clara desconfiança entre els grups municipals a l’oposició, que no han vist amb bons ulls l’acord. Tot i reconèixer que no hi ha hagut sorpresa després del suport d’ECP a l’aprovació del cartipàs i a l’augment de sous, tots ells han coincidit en mostrar el seu escepticisme sobre el bon funcionament del pacte i sobre les veritables raons d’aquest. Hagués pogut una oposició en majoria dirigir el rumb del govern a Rubí? De moment, amb aquest acord, la pregunta queda sense resposta.

El nou pacte de govern es va signar el 25 de setembre, una data que Rubí no oblidarà mai, la de la Rierada del 62. Com sempre en aquesta data, cal un record per les víctimes de la tragèdia. No els oblidarem mai.