El desaparegut barri de l’Escardívol

El RUBí D’ABANS

El lloc on ara es troba la rotonda de l’Escardívol, abans del desastre de la rierada de 1962, va ser l’epicentre d’un nucli de casetes que desaparegué aquella tràgica nit. Era el barri de l’Escardívol.

Com a precedent de la naixença d’aquest nucli, direm que ja als anys 20 va tenir lloc l’inici de la construcció d’alguns habitatges al costat de la fassina de cal Corrons. Com a anècdota, hem de dir que la gent de Rubí va anomenar aquest incipient barri amb el macabre nom de “cementiri noi”, ja que se suposava que si es produís alguna potent rierada, els desventurats inquilins de les casetes es trobarien amb la seva tomba dins la seva llar.

Efectivament, no tardà a venir una rierada el 1929 que va inundar les edificacions, però per sort no va provocar cap víctima mortal. No sabem molt bé quines característiques tenia aquesta petita barriada, però al plànol topogràfic de Rubí del 1933 elaborat per Ramon Puig Gairalt, no es veu cap construcció en aquesta zona, sinó només una mena de dic o barrera a la part central i algunes edificacions al lloc on es troba actualment el pont de can Fatjó.

Possiblement, després de l’aiguat del 1929 s’abandonà el barri. Això no obstant, segons la historiadora rubinenca Natàlia Giménez, el 1935 l’Ajuntament de Rubí va promoure un Pla d’Ordenació Municipal que proposava construir més habitatges a l’Escardívol, però la guerra civil va aturar la implementació del projecte.

Als inicis dels anys 50 es constata el naixement d’una barriada de barraques i de cases d’autoconstrucció a la part meridional de l’actual Escardívol, des de l’actual comissaria de la Policia Nacional fins a la rotonda. En aquells temps hi havia una gran especulació immobiliària i no hi havia cap pla d’urbanisme ni de protecció civil.

Els propietaris dels horts de la zona anaven venent els terrenys, tant a persones autòctones com a immigrants procedents del sud peninsular, que foren la majoria dels nous habitants, i les autoritats municipals atorgaven nombrosos permisos d’obres sense cap mena de control. Les persones nouvingudes edificaven les seves casetes treballant de valent els caps de setmana, com també feien a altres llocs de Rubí.

D’aquesta manera, el dia abans de la Rierada hi havia a l’Escardívol 80 d’aquests habitatges, i 23 a la part de Can Fatjó. Aquest conjunt d’edificacions, amb una superfície habitable que oscil·lava entre els 40 i els 80 m², s’ubicava el carrer de la Riera es perllongava fins a la llera fluvial i era l’artèria est-oest principal del barri, format per quatre illes de cases.

En podem veure un plànol en el mapa que elaborà la impremta Pallarols el 1961 (a la segona edició, de 1964, encara es podia veure el desaparegut nucli d’habitatges, ja que no s’havia corregit). Com a curiositat, a més de carrer de la Riera, el barri comptava amb un carreró que es deia “passatge de l’Escardívol” a la seva illa sud-oest. Totes les cases van quedar arrasades a causa de l’embat de les aigües de la rierada de 1962, que va deixant un balanç tràgic de 255 víctimes mortals, si fem cas dels més recents estudis.

NOTÍCIES RECENTS