Jordi Vilalta. Historiador
El molí fariner de Can Calopa, molt relacionat amb la masia de can Calopa, que encara es manté dempeus, es troba documentat des de 1244 com formant part del “mas Roquers”, nom antic de la masia, la qual era a l’altra banda de la riera. Estava situat a la quadra (territori pertanyent a la jurisdicció d’un castell) de Canals-Roges, a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.
En aquell any els monjos del monestir de Sant Cugat, que serien fins al segle XIX els senyors que dominaven sobre aquesta quadra, assignaren al benefici de Santa Maria les terres i el molí del mas Roquers (de Berenguer Riera), situat a la parròquia de Sant Pere de Rubí, i la vinya de Pere de Vullpalleres. Un benefici era una entitat jurídica que depenia d’una institució eclesiàstica, en aquest cas, el cenobi de Sant Cugat, que podia tenir rendes procedents de béns immobles i altres fonts d’ingressos. Una mica després el molí i les terres tornarien a passar a dependre directament del monestir, però al cap de poc temps serien assignades de nou al benefici.
L’any 1316 trobem documentat encara Pere de Roquers, però al segle XVI ja trobem com a propietari Joan Mitjans, i fins al segle XVII, quan ja depenia de la parròquia de Sant Pere de Rubí, l’anomenat “molí d’en Mitjans” va ser propietat d’aquesta família. El 1687 va aparèixer el pubill Adjutori Calopa, que es va casar amb Mariàngela Llobateras, vídua del propietari del molí Pere Mitjans i els Calopa (tenim documentat del 1728 un cert Càndid Calopa) van ser-ne els amos fins a 1751, any en què passà a la família Berart, i posteriorment, a principis del segle XIX, a Francesc Cardona. No obstant això, els senyors, des d’època medieval, com hem apuntat al principi, encara eren els abats del monestir de Sant Cugat fins que la desamortització dels béns eclesiàstics als anys 30 del segle XIX va fer que fos adquirit pel baró d’Esponellà.
El 1856, igual que molts altres territoris de la part sud de Rubí, va passar definitivament a formar part del nostre terme municipal, en virtut d’una Reial Ordre emesa l’any anterior.
Hem de recalcar que a la casa del molí, de la qual eren masovers els seus pares, hi va néixer el 1899 Pere Esmendia Casassaies, escriptor i polític rubinenc mort a la jove edat de 24 anys i autor d’obres de teatre, de poemes i articles al setmanari La Lluita, redactor en cap de La Terra i secretari de la Unió de Rabassaires de Catalunya.
A principis del segle passat el complex ja no funcionava com a molí, sinó només com a masia.
Finalment, cal dir que fou molt afectat per la rierada i poc després va desaparèixer del tot. En els seus terrenys i en els de la masia de can Jardí i del molí dels Bessons ara s’aixequen les naus d’un gran polígon industrial.