Jordi Vilalta. Historiador

L’actual pont del carrer de Cadmo, que antigament era anomenat popularment “pont de la Pelleria” (en al·lusió a les naus actuals de l’Escardívol) o “pont del matadero” (per la proximitat de l’escorxador, desaparegut quan la rierada) té una llarga història que arrenca del 1860.

Va ser a iniciativa de la poderosa marquesa de Moja, propietària del castell i de moltes terres a la part nord de l’actual nucli urbà de Rubí. Després d’expropiar diversos terrenys i d’haver modificat uns anys abans el curs de la riera, aquell any de 1860 es va construir el primer pont de pedra a Rubí per salvar aquest aqüífer i per connectar el poble amb les terres de conreu i les masies situades als camps de l’altra banda de la riera (can Claverí, can Ramoneda, can Roig…) així com amb el camí que menava a l’ermita de Sant Muç. També anava directament al molí del castell, cosa que interessava a la marquesa.

Abans de fer-se el pont, que constava de tres ulls, les persones havien de creuar la riera pel seu llit, amb les dificultats que comportava, sobretot els dies de pluja.

Més tard a partir de 1892, quan es va instal·lar la fàbrica de “la Seda” (de Pich Aguilera), serviria perquè el personal que hi treballava s’hi pogués desplaçar des del centre de Rubí. Ja hem dit que era l’únic pont fins que el 1897, per iniciativa dels germans Ribas, es construí el pont penjant, també perquè els obrers i obreres poguessin dirigir-se a la seva indústria de velluts.

Ja s’ha explicat que la nit del 25 de setembre de 1962 el pont del carrer de Cadmo, amb un ull i mig obturats per les escombraries i vegetació que arrossegava l’aigua de la riera, va actuar com a una enorme pressa juntament amb les naus de la Pelleria i acabà cedint a l’enorme fúria de l’aigua que venia de les Arenes i del Palau, amb una força de 1750 m³/s. Un pont amable que havia facilitat l’anada i vinguda de persones per sobre el curs de la riera es va transformar en la causa de la mort de més de 250 habitants de l’Escardívol.

Una vegada passada la tragèdia, dies després, es va habilitar una passarel·la de fusta que també seria afectada per una altra avinguda d’aigua el mateix any 1962.

Dos anys després, en ocasió de les festes de celebració dels 25 anys de la “Liberación” de Rubí per les tropes franquistes, el 25 de gener de 1964, s’inauguraria l’actual pont, com també el monument de Subirachs a les víctimes de l’aiguat, amb la presència del bisbe de Barcelona (Gregorio Modrego), l’alcalde Manuel Murillo, el governador civil (Ibáñez Freire) el capità general de la Regió Militar (Luis de Lamo) i moltes altres autoritats. Seria batejat com “Puente del 25 de Septiembre”, encara que en l’actualitat és el “pont del carrer de Cadmo”.