Jordi Vilalta. GCMR-CER

Aquesta aglomeració formada per 4 blocs amb un total de 288 habitatges es troba quasi als afores de Rubí, a uns 2,5 km del centre de la població, al costat de la carretera que porta a Sabadell i molt prop de l’ermita de Sant Feliu de Vilamilanys.

Es va començar a construir als inicis dels anys 60, arran de la vinguda de nombrosa població immigrant procedent del sud de la península. Fou dels primers “blocs de pisos” que va tenir la nostra població i en aquells temps estaven completament aïllats del centre pel que fa a serveis i comunicacions, si exceptuem la carretera de Sabadell. La urbanització fou a càrrec de la Cooperativa de Viviendas del Llobregat, SA i del Fomento Inmobiliario del Vallés, SA. Aquells habitatges, encara que molt allunyats, eren més econòmics que els que s’havien començat a construir al nucli urbà de Rubí.

Com a la resta de nous barris que es formaren en aquells anys a la vila, els serveis bàsics anaren apareixent de manera gradual i no sense dificultats. Així, pel que fa al subministrament d’aigua corrent, en un principi només hi havia un pou fins que el 1967, després que l’any anterior es fes una nova captació hídrica a la zona, l’empresa de la família Margenat (SAP o “Suministro de Aguas Potables”) es va fer càrrec d’aquest servei essencial i va instal·lar més pous fins que el 1976 la gestió de l’aigua va passar a l’Ajuntament. També caldria afegir que als anys 60 hi havia dues basses i una bomba que homogeneïtzava les aigües residuals del barri.

La primera escola, la del Roser, es va edificar el 1966 i disposava de dues aules per a un total de 84 nens i 62 nenes i un parvulari. Tres anys més tard, el 1969, es va constituir la parròquia sota l’advocació de Sant Feliu, situada a la planta baixa d’un dels blocs. Hem de destacar que en aquells anys 60 i la primera meitat dels 70 tingueren una presència força activa al barri els anomenats “capellans obrers”, que eren jesuïtes. No eren molt ben vistos pel règim i practicaven un cristianisme popular i proper a la gent en el qual, per exemple, destacaven les misses a l’aire lliure.

No va ser fins al 1973 que es va constituir la primera associació de veïns del Pinar i des d’aquell moment les persones que formen part d’aquesta entitat han lluitat sempre per millorar el barri, cosa que, com podeu veure si hi aneu, han aconseguit moltes vegades.