Aviat farà ja 200 anys que es va instal·lar la primera fàbrica al terme de Rubí. Com era d’esperar, es dedicà al ram tèxtil, concretament a l’elaboració de llana, i d’aquí el nom popular que sempre ha tingut, malgrat que finalment es dediqués a la producció de cartró.

El 1824 el matrimoni format per Miquel Calvet i Maria Carreras va instal·lar-la a la vora de la riera de Rubí, font de subministrament de la preuada aigua per a moltes indústries que anirien creixen al llarg de l’aqüífer. El lloc, situat a terres de can Rosés, rebia el nom popular de “la Verneda d’en Carreras”, probablement per haver-hi una població de verns (uns arbres de ribera), encara que la zona dels voltants estava plena d’horts des de feia segles. En Calvet i la Carreras varen comptar amb unes màquines de filar i uns rentadors de llana i també construïren una bassa d’aigua, alimentada per una resclosa que desviava l’aigua de la riera cap a les noves instal·lacions.

Els teixits que sortien de la fàbrica eren enviats a altres indústries de Terrassa on elaboraven les peces de vestir.

Després dels Calvet, l’empresa va passar a mans del seu soci Josep Oller; el 1843, a Magí Solà, i el 1856, segons l’historiador Jaume Parras, a Pere Calvet (fill d’en Miquel). No obstant, al cadastre de 1854 ja figura la fàbrica de llana com a pertanyent a Pere Calvet, el rentador de la qual era un edifici separat situat a la finca adjacent de Llàtzer Ollé o Oller (probablement el fill d’en Josep Oller?), en terres de la Bastida. Pocs anys després la indústria va tancar.

Al cap del temps, quan les terres eren de la família Margenat, de can Corbera, va tenir lloc un renaixement de l’activitat fabril a la vella instal·lació, però aquesta vegada orientada a la producció de cartró i paper ordinari. A la matrícula de contribució industrial de 1890 figura Francesca Vidal com a arrendatària de la fàbrica, que va continuar fins als primers decennis del segle passat.

El 1932 figura ja Josep Úrsul i la seva família com als fabricants de cartró que regenten la indústria fins a 1939 després d’un breu parèntesi entre 1936 i 1937 en què aquesta propietat dels Margenat fou incautada. Segons Josep Sapès, sempre es podien veure els estenedors plens de cartró penjat des de l’actual carretera de Terrassa o bé des de la via del tren. L’elaboració d’aquest material va seguir després de la guerra fins a la segona meitat del segle XX.

La rierada de 1962 va afectar la indústria, que va ser damnificada pel govern, i continuà la seva producció. No obstant, al cap dels anys, ja entrat els 70, va aparèixer la intenció d’urbanitzar els terrenys i fer un polígon industrial, com passava en tants altres indrets dels afores de Rubí. 

Es va aprovar, per tant, l’execució del  pla parcial del polígon de la Llana, però no seria fins a principis dels 90 quan la zona es va començar a omplir de noves fàbriques, que van fer que durant anys la vella instal·lació estigués amagada entre els nous edificis industrials. 

A principis del segle XXI, segons ens informa Francesc Margenat, els propietaris del lloc van intentar restaurar arquitectònicament la cartronera, però sembla que fou debades a causa que els materials de construcció es trobaven ja molt malmesos.

Avui en dia no queda res o potser quasi res de la primera fàbrica que va tenir Rubí, actualment un dels principals motors industrials del nostre país.