Jordi Vilalta. GCMR-CER
El molí dels Bessons, actualment desaparegut, es situava a la part sud del terme municipal de Rubí i al costat dret de la riera. Es troba documentat ja a l’any 1047 com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès i era un dels diversos molins fariners medievals que aprofitaven les aigües d’aquest petit curs fluvial que travessa el territori rubinenc.
Després de diversos segles i de passar per moltes mans, a mitjans segle XIX Joan Bertrand, propietari dels terrenys, el va arrendar. No obstant, sabem que el 1880 era propietat de Ramona Coronado, de Barcelona i estaven de masovers Antoni Roca i Francesca Folch (com exposa Lluís Garcia en el seu article al Butlletí núm.78 del CER i del GCMR).
És poc després, a finals del XIX (no sabem l’any exacte), quan es van destinar les seves instal·lacions a fabricar bales de pedra per ala jocs infantils. Hem de dir que era única a l’estat espanyol en fabricar aquestes senzilles joguines esfèriques. S’hi bastí una mena de transbordador a fi de portar la matèria primera per elaborar-les i una resclosa (encara s’hi poden veure les restes a la llera de la riera) desviava l’aigua cap al molí i els horts adjacents.
La fàbrica, que un temps havia estat propietat d’Enric Vinyes, fou adquirida per Miquel Palau, el qual a causa que la maquinària instal·lada al vell molí havia quedat obsoleta als any 30, la traslladaria al carrer de Santa Llúcia, al lloc on decennis després s’edificarien els anomenats “pisos del Palau”.
El procés de fabricació de les bales, segons exposa en Pere Esmendia en el seu llibre El Rubí d’ara fa cinquanta, seixanta anys… i també un article aparegut el 1923 a la revista D’ací i d’allà i signat per Francesc Boncompte, era el següent: uns serra mecànica tallava la pedra en daus més o menys grans segons el format que es volia de la bala final. Posteriorment s’arrodonien fent-los girar dins les estries de grans moles mentre un finíssim rajolí d’aigua els mullava constantment. Quan ja havien adquirit la forma esfèrica, es polien i , un cop elaborades, s’envernissaven de colors diversos i es col·locaven en saquets, per tal de lliurar-los als diversos comerços minoristes. Es venien, com comenta Pere Esmendia, a un cèntim, ja que eren “packs” de 10 bales a 10 cèntims.
D’aquestes bales infantils es conserven encara algunes a la col·lecció particular de Pere Bel i també a les Escoles Ribas.
Els anys 40 la casa i el molí del costat de la riera, quan la fàbrica ja era al centre de Rubí, fou comprat per Hug Teixidó, el qual hi va fer importants reformes, però conservà la xemeneia.
Més tard, a causa de la rierada de 1962, patiren diverses destroces, i anys després van passar a mans de Juan García Jiménez, propietari de nombroses terres a la zona, que va acabar d’enderrocar el molí i part de l’edificació i el va vendre a una indústria. De fet, en tota l’àrea adjacent s’implantaria al llarg dels anys 60 i 70 el polígon industrial de Can Jardí. A finals dels 80 ja no quedava res de l’antic molí dels Bessons.
Com a anècdota final, hem de dir, segons informació del traspassat Josep Campamà, que al voltant del molí i al costat de la riera s’ubicava una font que a l’hivern rajava aigua calenta, mentre que a l’estiu era ben fresca.
NOTÍCIES RECENTS