El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l’Ajuntament de Rubí contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que donava la raó a la reclamació laboral presentada pel treballador municipal i exregidor socialista Jordi Peiró. La sentència ja és en ferm i el consistori, que haurà d’abonar les despeses del recurs, no pot recórrer a cap altra instància judicial.
D’aquesta manera, el Suprem valida el pronunciament del TSJC que obligava a l’Ajuntament a retornar a Peiró el seu lloc de treball en les mateixes condicions laborals que tenia abans de demanar una excedència forçosa per dedicar-se a la política local. Jordi Peiró va guanyar per concurs al 1996 una plaça com a responsable d’administració a la Policia Local, en horari de jornada partida i 40 hores setmanals, feina que va ocupar fins l’any 2000, quan, arran del pacte de govern entre ICV i PSC, es va incorporar com a director de l’àrea de Serveis a les persones, acollint-se a una excedència forçosa. A finals del 2001, amb el trencament del pacte, Peiró va retornar a la Policia. Un any després es va tornar a acollir a una excedència per incorporar-se al Ple com a regidor socialista. Des del 2003 fins al 2010, va ostentar diferents càrrecs de govern fins que a finals del 2010 va ser cessat per l’alcaldessa, Carme García. Peiró va dimitir dels càrrecs públics, va abandonar la primera plana de la política local i va demanar tornar al seu lloc de treball a l’Ajuntament, però el consistori el va destinar a l’Escola d’Art, en horari intensiu i amb una jornada de 35 hores setmanals, el que suposava una reducció de sou.
Peiró va portar el cas al Jutjats de Terrassa, que va donar la raó a l’Ajuntament, decisió que va ser recorreguda per l’exedil, que va portar el cas al TSJC. Aquest va sentenciar a favor del treballador i l’administració local va ser qui va presentar recurs al Tribunal Suprem, que ara ha desestimat aquesta demanda.
Entre les raons argumentades pel Suprem, hi ha que l’article 37 del Conveni Coŀlectiu del consistori contradiu els preceptes legals de l’article 15.6 i 46 de l’Estatut dels Treballadors, que estableixen que els treballadors amb contractes temporals i de durada determinada tindran els mateixos drets que els indefinits i que en cas d’excedència s’ha de garantir la conservació del lloc de feina.
Peiró espera que aquesta sentència s’executi “sense entrebancs” i considera que, amb el pronunciament del Suprem, “es repara una injustícia que ha ultrapassat les raons purament laborals, entenent que darrera ha existit un clar rerefons de revenja política per part de l’alcaldessa, Carme García, cap a la meva persona”. L’exregidor també anuncia que els seus advocats estan estudiant la possibilitat d’interposar una querella criminal contra García, “per si la seva conducta pogués haver estat constitutiva d’un delicte de prevaricació”.