Avui arrenca la campanya per a les eleccions generals que se celebraran el 26 d’abril, uns comicis que arriben abans d’hora i que gairebé s’encavalquen amb les eleccions municipals i les del Parlament Europeu del 28 de maig. L’avançament electoral situa l’actual president del govern, el socialista Pedro Sánchez, com a principal favorit per mantenir la cadira a la Moncloa i, per primer cop en molts anys, sembla que el PSC té alguna opció de guanyar a Catalunya -el 2016 va ser quarta força-, això sí amb el permís d’Esquerra Republicana, que és la favorita a la majoria d’enquestes. Els sondejos, però, darrerament acostumen a ser poc més que paper mullat, perquè cada vegada més els ciutadans decideixen el seu vot a l’últim moment.

També caldrà valorar quin és el percentatge d’abstencions, tenint en compte que cada vegada els cicles polítics s’escurcen més i que els electors en quatre anys hauran votat tres vegades en unes eleccions al Congrés i al Senat. Es pot produir un esgotament que només podria beneficiar els partits més conservadors que acostumen a mantenir un electorat fidel o a les forces de nova creació, especialment a l’extrema dreta.

Per combatre aquestes actituds, diversos col·lectius han decidit aprofitar la campanya electoral per fer les seves pròpies campanyes sobre les seves causes. A Rubí, per exemple, el Moviment per unes Pensions Dignes a Rubí ha demanat el vot per aquells partits que s’han compromès a impulsar millores en les pensions. El mateix ha fet la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que vol que els partits polítics es comprometin a legislar si arriben al govern en favor d’unes polítiques d’habitatge públic que protegeixin els ciutadans davant dels interessos especulatius de les entitats financeres i els grans tenidors.

A banda d’aquests aspectes, cal no oblidar que els resultats de les eleccions generals a Rubí poden marcar una important influència en els resultats de les municipals que tindran lloc un mes després. Com també ho acabarà tenint la situació política al maig, el judici del procés o els possibles pactes postelectorals que es produeixin a la Moncloa.

En tot cas, i a causa de la complicada situació actual amb tants fronts oberts, el que cal lluitar és contra l’abstenció. És necessari anar a votar, ja que, fins que no s’avanci en la democràcia que tenim ara, sembla que és l’única forma de fer-se sentir.