“Els companys de TV3 em deien que mai havia sortit tant Rubí com des que estic jo, de fet a l’empresa soc el Rubén de Rubí”

ENTREVISTA | RUBÉN CABÚS LOMBA. PERIODISTA RUBINENC

Té 36 anys i és corresponsal de TV3 a Madrid des de fa un any i mig. Reconeix que se sentia atret pel periodisme des de molt petit i que jugava amb el seu germà a fer telenotícies. Tot i que va estudiar Ciències Ambientals, la vocació va poder més i finalment es va llicenciar en Periodisme. Es va iniciar en aquest món en mitjans locals i des d’aquell moment no ha deixat anar el micro per explicar la informació de primera mà i a peu de carrer.

– El periodisme ha estat la teva vocació?

– Sempre he volgut ser periodista, tot i que a casa no eren gaire partidaris (riu). Així que vaig acabar estudiant Ciències Ambientals abans que Periodisme, però al final la vocació és la que és.

– Quin va ser el primer contacte amb un mitjà?

– Va ser d’adolescent i a Ràdio Rubí. Estudiava a Maristes i vam fundar una entitat de drets humans i ens van convidar la ràdio a explicar la iniciativa. Els hi va fer gràcia com ho vam explicar i ens van proposar fer una secció. Jo tenia uns 14 anys, em va agradar molt i ens van oferir un programa mensual. Es va dir ‘Joves Solidaris’ i va durar cinc temporades. Posteriorment, vaig dirigir i presentar ‘L’Oasi Jove’, un programa juvenil d’entreteniment durant quatre temporades més.

– Vas ser una de les ànimes de RubiTV en els seus inicis.

– El 2011 vaig acabar la carrera i em va trucar l’Aina Miralles per proposar-me formar part del projecte. En els seus inicis treballàvem moltíssim, però em va permetre aprendre molt i, fent aquella feina, em va quedar clar que era la meva vocació. M’ho vaig passar molt bé i treballar a la teva ciutat està molt bé.

– T’agrada el contacte amb la gent i explicar les històries a peu de carrer.

– Sí, ho tinc clar. Després de RubiTV, vaig passar a departaments de Comunicació de la Universitat Autònoma i del Col·legi d’Enginyers i, tot i que les condicions laborals eren millors, no era el que m’agradava. Així, que vaig tornar a Ràdio Rubí i després a RubiTV fins a 2018.

– Vas viure la venda d’aquell projecte local que era Rubitv. Com va ser?

– Per mi va ser un error molt gran, perquè creia que era un projecte que vam treballar molt i vam fer-nos un lloc important en l’àmbit informatiu a la ciutat. Els nous propietaris no coneixien Rubí, volien massa política i sense vídeo, tot el contrari al que fèiem. Vaig pensar que era com tancar la viabilitat d’un projecte que funcionava i que era local.

– Com va ser la incorporació a TV3?

– De redactor al canal 3/24. Vaig entrar en una borsa de treball i em van trucar per una substitució de tres setmanes, dic que no, i en penjar una companya em diu que m’he equivocat. Torno a trucar i pregunto disponibilitat. Va ser una decisió una mica boja, però era una oportunitat que si no aprofitava en aquell moment, no aprofitaria mai. El que havien de ser tres setmanes van acabar sent tres mesos. Després, em van moure a “Els Matins” de la Lidia Heredia. Allà vaig estar tres anys fent de reporter recorrent Catalunya, el que sempre havia volgut fer.

– Com a reporter, quina notícia t’ha impactat personalment?

A ‘Els matins’ el que més em va impactar va ser la pandèmia. Vaig recórrer molts hospitals de Catalunya i allò va ser molt fort. Viatjant sol a l’autopista. Quan tothom no podia ni sortir a comprar, jo entrava a les UCI i després tornava a casa, i em feia molt respecte. Veia coses que a la TV no s’ensenyava, però jo les veia i les recordo. Va ser dur. Uns espectadors em van arribar a dir que havien vist als seus pares perquè sortien al meu reportatge, ja que ells no podien veure’ls.

– Què és el que més t’agrada de ser periodista de carrer?

– Com a coses bones, el fet de poder anar a pobles diferents a fer històries per Catalunya. I com anècdota, diré que he fet moltes coses a Rubí. Els companys d’Els Matins em deien que a TV3 mai havia sortit Rubí tant com des que estic jo, de fet a l’empresa soc el Rubén de Rubí. Poder ensenyar més Rubí a TV3 mola.

– Com va sorgir la possibilitat de fer el salt a Madrid?

– El dia de la Grossa de Nadal em va trucar el cap d’informatius i em va proposar marxar a Madrid de redactor. En un principi, li vaig dir que no, i l’endemà la Lidia Heredia em va convèncer que era una bona oportunitat, i al final vaig valorar-ho i vaig dir que me n’anava només sis mesos i que necessitava tres setmanes per marxar

– Des de quan estàs com a corresponsal de TV3 a Madrid?

– Vaig començar el 24 de gener de l’any passat, gairebé no vaig tenir temps ni d’assimilar-ho. El pitjor va ser buscar pis de lloguer. El vaig haver de buscar des d’aquí i em va haver d’avalar el meu pare.

– Quin va ser el teu primer tema a la capital de l’estat?

– La Cristina de Borbó confirmant la separació de l’Urdangarin (riu). El cert és que el 80% del que faig és política, tot i que em van dir que anava a fer societat i cultura. A l’audiència de TV3 el que més li interessa de Madrid és la política. Al principi em feia molt de respecte, perquè jo havia fet molta política municipal, però a TV3 no havia fet mai. Al final no és tan diferent, el que has de saber és situar-te.

– Com són els polítics estatals?

– Els polítics espanyols són molt més propers del que semblen. A Pedro Sánchez he pogut preguntar-li directament coses. Yolanda Díaz és molt accessible i vaig poder parlar de tu a tu, Irene Montero també és molt accessible. Després hi ha ministres que també són prou accessible. De l’oposició parlo molt amb els polítics catalans, amb el Gabriel Rufián, amb la Míriam Nogueres, parlava amb el Ferran Bel…

– Has seguit les eleccions locals a Rubí?

– Sí, vaig anar seguint la campanya, tot i que cal reconèixer que el resultat era força evident, hi havia poca emoció (riu). Em va agradar molt que els mitjans locals fessin junts un únic debat. Va ser prou interessant. He de reconèixer que el resultat del 28-M no va acabar sent el que m’esperava. M’esperava la victòria del PSC i l’augment de vots a AUP i PP, però no algunes altres sorpreses…

– A banda de la política, quins altres temes has pogut fer?

– El que m’agrada més fer, no són els temes polítics, són els temes propis de Madrid, així que intento fer temes per veure les diferències entre capitals. Per exemple, en mobilitat. Barcelona i Madrid tenen moltes diferències en el transport públic. Allà el metro funciona molt bé durant el dia, però a la nit està tot pensat perquè utilitzis el taxi o VTC. També m’agraden molt els temes culturals, hi ha molts musicals i obres a Madrid on hi ha molt català implicat. És la manera de “catalanitzar” els temes d’allà. Els temes socials, com LGTB o temes d’habitatge, agraden molt que els faci.

– Quines diferències t’has trobat en el dia a dia?

– EL que em va impactar més en arribar és que tot està sempre obert i que pel tema covid semblava que allà no havia passat res. La gent a les tardes està sempre al carrer, i això, a mi que no m’agrada estar a casa, em dona la vida (riu). Si vols, sempre tens un pla per anar a prendre alguna cosa o per fer coses. Sí que és cert que costa molt conèixer madrilenys de veritat, perquè la majoria de gent són de llocs diferents a Madrid.

– Bocata de calamars?

– Només m’he menjat un d’aquests en aquest temps. He aprofitat més el tema porres i xurros, i també les cerveses, que allà són dobles. El tema de la restauració sí que és molt diferent, vas a prendre unes canyes i acabes pràcticament sopat.

– Algun problema per ser català?

– Allà em relaciono bastant amb catalans i, per tant, parlo força català a llocs públics i mai he tingut cap problema. L’única vegada va ser cobrint una manifestació de transportistes, que em van insultar, un fet aïllat. No he hagut d’amagar mai el micro, però sí que és veritat que el cotxe no té el logo de TV3, però per un problema en un Madrid-Barça que el van rebentar. Fins i tot el govern espanyol ens té en bastant consideració, evidentment les exclusives no li donen a TV3, però si truques et tracten molt bé.

– Quina relació hi ha amb la resta d’autonòmiques?

– Molt bona, hi col·laborem molt i ens passem moltes imatges. A TV3 som cinc redactors per cobrir tota la setmana. Els andalusos són els que tenen més perquè fan premsa del cor, després anem nosaltres, els bascos i els gallecs. Treballem tots en un mateix edifici, això facilita molt les coses.

– Aviat serà Festa Major. Et veurem per Rubí? Què t’agrada més de la Festa?

– Amb molta pena he de confessar que no podré venir a la Festa Major. La convocatòria d’eleccions al juliol ha capgirat tots els plans que teníem a TV3 i no podré baixar a Rubí. El que més m’agrada és l’ambient als carrers i els concerts a l’Escardívol. Em fa ràbia perdre’m la nit de divendres i demano per a l’any vinent que torni la discoteca mòbil!

NOTÍCIES RECENTS