Des del 1912 es constata la celebració de partits de futbol a Rubí. Tenien lloc a la a l’actual plaça del Dr. Pearson (en aquella època, el pla de can Cabanyes), encara que les disputes eren entre equips procedents de Barcelona.
Des del 1912 es constata la celebració de partits de futbol a Rubí. Tenien lloc a la a l’actual plaça del Dr. Pearson (en aquella època, el pla de can Cabanyes), encara que les disputes eren entre equips procedents de Barcelona. Segons l’historiador Josep M. Freixes, nvestigador de la història d’aquest esport a la nostra localitat, el primer partit va ser el Barcino-Espanyol, el 16 de maig d’aquell any. Però ja per Festa Major, al cap d’un mes i mig, ja s’havia format un equip genuïnament rubinenc: el “Rubí Football Club”, amb els colors blanc-i-vermell.
La primera alineació va ser formada per Saló, Codina, Sabcho, Rifé, Boada, Segura, Ramon, Maties, Cariteu, Boladeras i Fontanals. El primer partit va ser contra un conjunt de Castellbisbal en què els rubinencs acabaren amb una derrota estrepitosa de 0-8. Això no obstant, no eren partits oficials i de vegades el Rubí anava a poblacions veïnes a jugar partits en determinades ocasions.
El 1916 va venir a Rubí l’industrial barceloní Joan Franch i Vilarnau, afeccionat al futbol, i va impulsar un nou equip rubinenc, de tal manera que el 1917 va néixer de manera oficial el nou Centre de Sports Rubí Football Club. La Junta Directiva, segons Freixes, va ser formada, entre altres prohoms de la vila, per Joan Franch, Josep Vilanova, Josep Turu, Maximí Fornés, Martí Tauler… i entre els jugadors figurava Joan Franch Rodríguez, fill del promotor de la iniciativa. Els primers partits es disputaven en uns terrenys també propietat de can Cabanyes que es trobaven on ara se situa l’estació antiga del tren, és a dir, molt a la vora del lloc on s’havia jugat abans.
Les obres de construcció de la via ferroviària elèctrica van fer que el camp de futbol del Rubí es traslladés el 1918 a la zona de l’era o camp de batre de cal Cairot, on ara es troba la plaça de l’11 de Setembre. Va ser resultat d’un acord amb la família Saladrigas i el Rubí Football Club, al qual va arrendar els terrenys.
Cada vegada que hi havia una competició futbolística es podia veure tota una gernació de persones, una mitjana de 2.500 ànimes, que pujaven el carrer de Sant Cugat amunt fins a arribar al camp del Cairot. Els jugadors es canviaven a la casa de cal Sans, al final del carrer de Sant Isidre, on molt a la vora, davant el carrer de Sant Cugat, hi havia també la porta d’entrada al camp. Pel cantó que donava al Casal Popular i cal Cairot, al sud, s’aixecava una tanca d’obra que moltes vegades era franquejada pels vailets que volien contemplar de franc els partits.
A partir de 1922 l’equip va començar a entrar en decadència i quan es va dissoldre el Rubí Football Club, el 1927, el camp del Cairot va passar a millor vida.
Però el 1932 naixeria la Unió Esportiva Rubí… tema potser d’un altre article. Per molta més informació sobre els orígens del futbol rubinenc, recomano la lectura del llibre de Josep Maria Freixes ‘Unió Esportiva Rubí: 85 anys de futbol (1912-1997)’.
NOTÍCIES RECENTS