Redacció | Cristina Carrasco

Com és la teva experiència com a jurat dels Premis Vinari?

És una experiència molt enriquidora, perquè comparteixes taula amb gent molt diversa, però relacionada amb el sector vitivinícola com prescriptors, enòlegs, distribuïdors, sommeliers… Així, a la taula tens punts de vista molt diversos. Malgrat això, en la majoria de vegades, hi ha un criteri bastant comú pel que fa a la puntuació.

Alguna vegada t’ha sorprès alguna elecció?

Sempre hi ha alguna sorpresa, però no tant en l’elecció, sinó en la proposta. És a dir, allò d’ostres, aquest vi no me l’esperava… hi ha vins que fa anys que estan al mercat, però com que a vegades no li has parat prou atenció i en un tast a cegues, de sobte, el descobreixes. També m’ha sorprès el fet de la regularitat, hi ha Cellers que any rere any repeteixen medalla, malgrat el canvi d’anyada, que determina el vi, i el vot de jurat té molt de sentit. Aquest any, per exemple, el Celler de Capçanes, que estarà a la Fira del Vi, ha guanyat el millor vi negre jove i el millor vi negre criança. Els Premis Vinari, malgrat els tastos a cegues, són molt coherents.

Els Premis Vinari són, doncs, garantia de bons vins?

El que arriba aquí al tast final dels Premis Vinari, és tot espectacular i està molt bo. Realment és una feina mil·limètrica per acabar afinant quin és un pèl millor que la resta. Nosaltres no sabem res, ni el Celler, ni el preu…, només que és un vi negre català i la categoria. Si un consumidor de carrer, prova un Premi Vinari és un valor segur, és difícil que sorprengui negativament. Són premis regulars, fiables i coherent.

En destacaries algun?

El vi al final és el moment en el qual et prens, amb la persona o persones que el comparteixes, la situació… tot és molt personal. Sí que destacaria que aquest any el gran guanyador ha estat una cooperativa, la de Capçanes. Molt bona feina perquè són 80 o 100 propietaris, cadascú amb les seves terres i el seu estil de fer el vi. Aconseguir marcar unes directrius i pautes de qualitat per acabar fent els millors vins de Catalunya, no és gens fàcil. Les cooperatives ben portades i ben organitzades tenen un potencial fantàstic per fer bons vins. És per treure’s el barret.

Creus que els guardons han ajudat a promocionar els vins catalans?

Els Premis Vinari han ajudat molt. Avui dia tothom els coneix. El mercat els accepta molt bé, es consumeixen molt. Els petits cellers que han tingut vins reconeguts amb aquests guardons ho han notat de seguida en els seus comptes de resultats. La gent confia en els Premis Vinari com a garantia de qualitat.

Ha augmentat exponencialment el consum de vi català en aquesta dècada?

Crec que és evident. Fa una dècada o més, a la Bodega la proporció que teníem de vins de fora Catalunya, era molt, però molt superior a la de vins catalans. Ara l’oferta de vins catalans forma el 50% o 60% dels vins que tenim a la botiga. Òbviament nosaltres el fomentem, però principalment perquè el client el demana. La qualitat dels cellers catalans ha pujat de forma exponencial, s’ha millorat moltíssim, s’ha sentit el client final, i s’ha treballat per ajustar-lo a la demanda. Avui dia hi ha restaurants que només tenen vins catalans a la seva carta i poden cobrir totes les necessitats.

Què li diries a aquella gent que diu que no entén de vins…

Primer has de saber què t’agrada i què no t’agrada. Per això, has d’obrir moltes ampolles. Quan més tastes, més matisos aprens a valorar. Per això, nosaltres fa vuit o deu anys que no parem d’organitzar tastos, amb la finalitat d’obrir ampolles i que la gent pugui conèixer. La fira del vi és una gran eina perquè permet tastar una àmplia varietat. I amb l’elaborador o el prescriptor que et pot informar et dona peu a indagar una mica més sobre un vi que et pot agradar: quina varietat, on està fet, com s’elabora…

“La Fira és una gran eina per descobrir i aprendre a valorar més matisos dels vins”

Vins catalans per sobre de Rioja o de Ribera de Duero?

Encara hi ha molta riojitis i riberitis (riu), però proporcionalment el vi català ha pujat molt. Nosaltres apostem també per productes de proximitat, per projectes amb cos i ànima amb cellers més petits… i notes que la gent és molt més receptiva. Abans, davant el dubte o la desconeixença, et deien, millor agafo un Rioja i vaig sobre segur, i ara la gent té la mentalitat molt més oberta i saben de la qualitat del vi català.

En el marc de la fira, organitzeu el tast per parelles i el tast a cegues.Aprofitem que estem en un lloc emblemàtic de la ciutat com és el Celler per transmetre el que es feia antigament allà dintre, vi. Són tastos molt bonics, primer pel lloc on s’organitzen. En el cas del tast a cegues, és una mica per trencar estereotips. Algú pot dir, és que a mi els vins del Penedès no em van, o aquest celler…, i quan tastes a cegues aguditzes els sentits, però sense prejudicis. El de parelles és més joc, hi ha un premi en format econòmic per compra de vi i han d’intentar donar la informació més gran possible de cada vi, do, anyada, celler, origen… i quan més encertes guanyes punts. És molt divertit.

A la botiga acostumeu també a organitzar maridatges.

Sí, organitzem tastos a botigues i amb restaurants locals i forans. El maridatge depèn molt de les persones. Clients que en valoren el vi i creuen que el maridatge reforça el vi. Si ho fas bé, aconsegueixes que el vi sigui molt més bo i alhora que el menjar sigui més saborós. No és fàcil un bon maridatge, però és molt interessant.

Creus que la Fira del Vi ha estat important per Rubí?

Ha estat molt important. Nosaltres que tenim botiga amb llarga trajectòria hem notat aquesta evolució i dedicació, ja no és, vull un vi per aquesta nit, sinó faré aquest plat, tu que em recomanaries. La gent consumeix una mica més de vi i és més exigent, demana vi de qualitat, i especialment, vi català. I crec que perquè la fira és aquí. I també es comença a notar en la restauració, on cada vegada es fila una mica més prim en el tema dels vins. Cada vegada demanen més assessorament: escolta tinc aquesta carta què em recomanes. A més, l’oferta gastronòmica també és un molt bon aparador per la restauració de la ciutat. Entenent el format de la fira, on no es faran grans plats, sinó elaboracions senzilles amb productes qualitat, acompanyades de vins de gran qualitat. És una oferta molt interessant.

Un bon vi ha de ser molt car?

El millor vi és el que més t’agrada, però sovint va correlacionat vi car amb bon vi, tot depèn del teu nivell de coneixement. No sempre, el vi més car és el que més agrada a tothom. A més, no ens enganyem. Això és l’oferta i la demanda, si hi ha poques ampolles d’un bon vi, poden convertir-se en una peça de col·leccionisme a escala mundial.

Bodega Rosàs ja és un establiment centenari i és un dels més emblemàtics de la ciutat. Per quines etapes ha passat la botiga?

Sí, som ja la quarta generació. Ara l’any 1885, quan Mariano Rosàs, besavi meu, i la seva dona van deixar la Fonda Europa de Granollers per establir-se a Rubí. En Mariano, va decidir aventurar-se amb la comercialització de vi a la zona del Vallès, aprofitant que Rubí era un poble de pagesia. L’any 1916, es va comprar la finca, on avui dia estem, tot i que va ser cap al 1920 quan realment va començar el negoci del vi. En aquelles dècades, el vi a doll era el principal negoci. Es consumia molt vi diàriament. Quan el consum de vi va anar baixant, vam començar a treballar amb el vi embotellat, amb més oferta i varietat i bons preus. Posteriorment, va arribar el moment del consum del vi de qualitat, vinculat amb l’oci i les festes. L’any 2012 vam fer una reforma integral. Ja havíem començat a ser distribuïdors de cellers de proximitat i continuem creixent i apostant per l’especialització com a repte de futur.