El 28 d’abril, gairebé el 76% dels rubinencs van anar a votar, una participació molt elevada i que feia molts anys que no es registrava en les eleccions generals. La dada indica que en aquests comicis s’ha incrementat el nombre de persones que han dipositat el seu vot a les urnes fins a 10 punts respecte a la mitjana de les darreres 4 cites electorals a les Corts. Una molt bona notícia per la cultura democràtica de la ciutat.

De fet, també seria molt positiu que aquesta participació tingués la seva prolongació en les eleccions del 26 de maig, en les quals els electors votaran al Parlament Europeu i a les municipals. En les darreres cites s’ha registrat una esquifida participació del 41,64% en les europees i un 51,01% a les locals, xifres, com a mínim, clarament millorables.

El resultat de diumenge a Rubí confirma el retorn a la ciutat de la mobilització del vot socialista, després que el PSC aconseguís la victòria amb molta comoditat. Cal tenir en compte que el socialisme no guanyava una cita electoral a Rubí precisament des de les eleccions municipals del 2015. En Comú Podem havia guanyat les dues darreres eleccions a les Corts i Ciutadans, les dues al Parlament.

El triomf del socialisme, tan proper en el temps a les eleccions municipals, afegeix un ingredient més a la cita electoral: serà capaç el PSC de mantenir aquest cos de votants a les municipals? O és fruit del context de confrontació que hi ha hagut en la cita d’aquest diumenge, amb la polarització de la dreta i l’esquerra? En qualsevol cas, cal afegir altres elements que els rubinencs hauran de tenir en compte per decidir el seu vot, més enllà de l’eix ideològic. En primer lloc, la importància del candidat, clau a les municipals i que pot captar votants molt diferents. Un altre factor a tenir en compte és l’estat de la ciutat i la valoració que cadascú en fa. I també hi ha una altra variable que cal destacar: de les 10 eleccions municipals, només en una ocasió el partit que ostentava el govern ha perdut les eleccions. Va ser el 2003, quan el PSC va avançar ICV, fet que va suposar un canvi en l’hegemonia del poder a Rubí. Ara bé, guanyar ara ja no vol dir governar, sobretot perquè l’època de les grans majories ha finalitzat.