Arés Tubau, rubinenca de tota la vida, és la cara visible d’Esquerra a Rubí des de fa 8 anys i s’ha presentat ja dues vegades com a candidata. Aquesta serà la tercera. En els darrers 8 anys, durant el seu pas per l’Ajuntament, ha estat regidora de Comerç, Política Lingüística i també d’Educació. A finals d’abril, va deixar l’executiu local després que ERC trenqués el pacte amb els socialistes.

– Aquesta és la tercera vegada que es presenta, manté la motivació del primer dia?
– La motivació segueix sent la mateixa, però han canviat moltes coses. Personalment, sóc més gran i l’experiència sempre ajuda. Segurament he perdut la part més ingènua, però he après moltes altres coses com el fet de veure la potencialitat que té la ciutat a través de persones concretes, entitats, comerciants, empreses… Aquest plus el tinc i això el primer cop no ho tenia.
– Les eleccions d’aquest any són especials? Diferents?
– Seran diferents i no pel context nacional, crec que s’ha de distingir. A nivell de ciutat, el model dels últims 10 anys s’ha acabat, nosaltres hem estat copartíceps fins fa poc però aquesta etapa s’ha tancat i Rubí entra en una tercera transició. A finals dels 70 va ser la primera; després, la segona va arribar amb el canvi d’ICV pel PSC a l’Ajuntament. I no dic que uns i altres siguin ni millors ni pitjors, són canvis de model de ciutat. En aquests moments necessitem un nou salt qualitatiu, un nou salt de ciutat, que no vol dir que només ho encarni ERC, perquè estic convençuda que compartim amb altres partits un model de ciutat moderna, oberta i molt participativa.
– A grans trets, com és el seu projecte?
– Volem una ciutat amable, apostem per la pacificació del centre de la ciutat i per illes de vianants en altres zones. Una ciutat que tingui com a motor la guspira de la gent que surt al carrer i participa, que col·labora en les festes. Aquest motor existeix però ens cal engreixar-lo perquè funcioni millor. La combinació entre una ciutat amable i aquesta guspira de la seva gent és molt important. I després, evidentment, l’educació és importantíssima per ERC. Les ciutats han de ser educadores en un aspecte molt ampli. També apostem per reestructurar tot el teixit econòmic i industrial, des del comerç i les pimes a les grans empreses, sense oblidar els emprenedors. Aquest sector s’ha de tornar a mimar. Nosaltres ho vam fer tant bé com vam poder però hi ha molt de camí per recórrer per fer una ciutat amable, emprenedora, econòmicament rica i activa i contant amb la gent.
– Qui serà l’equip que l’acompanyarà?
– Encara no el tenim definit. Volem fer una candidatura guanyadora i això té tres bases: un projecte ampli per la ciutat, unes propostes molt transversals i un equip de gent molt preparat, molt honest i molt treballador. Per això hem d’obrir les nostres fronteres del partit, igual que a nivell nacional, i estendre la mà a tots els homes i dones, entitats, col·lectius i partits que com nosaltres creguin que la ciutat necessita aquest tercer pas endavant.
– Precisament Víctor Puig, candidat de CiU, va dir fa uns dies que li agradaria fer una llista conjunta amb ERC i persones de la societat civil. Què li sembla, seria bo? És possible?
– No sé si la llista conjunta ha de ser amb CiU, amb ICV, amb la CUP… L’opinió d’ERC és que ens hem d’entendre amb tothom amb qui tinguem punts d’acord, sigui amb CiU, ACR-CUP, amb ICV i potser amb altres plataformes que puguin anar sorgint en els propers mesos. La situació política canvia molt ràpidament per molts factors, però també pel debat nacional. Evidentment no podem arribar amb acords amb algú que pensi nacionalment el contrari, però també compten els projectes locals. El parc de Ca n’Oriol és importantíssim, parlem-ne. El centre és fonamental com a motor comercial i com a lloc de cohesió social. L’illa és una desena part del que hauria de ser, qui està disposat a fer el 90% restant amb nosaltres? L’educació en tota la seva globalitat és imprescindible, intocable i s’ha de potenciar. Però, per exemple, amb qui no estigui d’acord amb totes les ajudes socials que des de l’Ajuntament s’estan fent, que són moltes, doncs ja no té sentit ni seure a negociar.
– Amb l’aparició de noves forces, es preveu que el proper Ple municipal sigui molt fragmentat, això afectarà la governabilitat?
-Sí, però les governabilitats acaben al final fent-se a partir d’objectius i projectes comuns. Jo crec en projectes compartits des del principi, i això ho vam dir a Convocatòria per Rubí. Per nosaltres, els objectius comuns són més importants que sumar sigles. Si el Ple està format per 7 o 9 partits ja ho veurem perquè poden passar moltes coses. En tot cas, la diversitat no ens ha de fer por.
– En el darrer mandat heu estat gairebé 3 anys al costat del PSC, ERC va trencar el pacte per discrepàncies, moltes veus van criticar que es tractava d’una qüestió estratègica.
– No ho era i el temps ho ha demostrat. Vam donar motius nacionals i locals que s’han anat confirmant. Només cal veure la derivada del PSC en la qüestió nacional a nivell català però també a Rubí que va acabar amb l’ús partidista del vot de qualitat de l’alcaldessa per tombar la moció a favor del 9N. Ens sentíem incòmodes en aquest aspecte i vam decidir ser coherents i sortir del govern. Però també hi havia motius locals de paralització de projectes, com la reforma del Mercat Municipal, que fa anys que esperem. Si estàs en un govern i la teva capacitat d’incidència no fa que les coses millorin, la teva presència deixa de ser vàlida.
– Quina valoració fa de l’acció de govern durant aquests anys, especialment de les àrees que vostès gestionaven de forma directa?
– Crec que és una acció de govern positiva. Segurament no hem fet tot allò que volíem fer perquè l’administració és mes lenta del què ens agradaria, però els grans projectes els hem portat a terme. Hem treballat per l’educació de la ciutat de manera incansable, hem impulsat un nou model a l’escola de música per duplicar els alumnes i la tarifació social a les escoles bressol. Hem consolidat un model de comerç local important, hem treballat per fer nous projectes, tota la programació de fires, la Nit Oberta del comerç, el Mercat Municipal, etc. Hi ha moltíssimes ajudes econòmiques als comerciants, hem fet programes de formació per a ells. I, a més, hem treballat intensament per la promoció de la llengua i tota la part d’identitat i projecció exterior, entre altres amb la programació cultural del Celler com la fira del vi, un dels projectes estrella que vam tirar endavant. El nostre pas pel govern municipal és positiu, ara bé, queden moltíssimes coses per fer.
– Algunes accions com treure el bus de l’illa van aixecar queixes veïnals. Creu que el resultat ha acabat sent positiu?
– Totalment. Aquest és un procés que va començar el 2007 amb una idea d’illa de vianants en el centre, on en un primer pas vam treure els cotxes i després l’autobús. Crec que ha estat gràcies a la nostra forma de treballar que ho hem pogut tirar endavant perquè hem estat constants, com formiguetes. Treure el bus de l’illa ha ajudat en un percentatge elevadíssim a promocionar el comerç del centre, a l’ús social del centre i del Mercat Municipal. Però no ho hem fet sols, va haver hi molta gent que ens va ajudar com ara els comerciants i el Col·lectiu Rubí Espais Comuns (CREC).
– Ens centrem en la situació catalana, li agrada el nou 9N?
– Com diu l’Oriol Junqueras, “farem el possible perquè sigui un èxit”. No ens podem permetre que el nou 9N, encara que no sigui el que nosaltres volíem, el que s’havia acordat, no sigui un èxit, i per tant farem que ho sigui.
– Creu que a una ciutat com Rubí també serà un èxit?
– Ho ha de ser, sobretot en ciutats com Rubí. A Ripoll serà un superèxit i està molt bé, però és incomparable amb el percentatge de gent que viu en llocs com Rubí, Terrassa, Cerdanyola, Cornellà o Badalona.
– En cas d’eleccions plebiscitàries, estaria a favor d’una candidatura conjunta?
– Només ens podem entendre a nivell nacional amb els que estiguin parlant el mateix idioma que nosaltres, creiem que Catalunya ha arribat ara ja si a un carreró sense sortida, les opcions són independència o quedar-nos com estem, és a dir tenir menys competències i recentralització. Per tant, això no passa per fer negociació amb Madrid ni per fer reformes de la constitució ni pel federalisme. Això passa per ser una majoria independentista al Parlament i si ho som, declarar la independència i negociar amb l’estat espanyol de tu a tu.
-La independència serà ara o d’aquí 300 anys?
– Ha de ser ara que està la societat civil abocada. I no només guanyarem amb aquesta gent sinó també amb molts que es miren les manifestacions des del sofà, que saben que el millor per ells i sobretot pels seus fills i néts és la independència. Molts d’ells, són d’origen no català, que han vingut fa 10, 20, 50 o 60 anys, que són catalans però venen de la resta de l’estat. No és una qüestió romàntica i sentimental, és una necessitat per ajudar a la gent a viure millor.