“Espero que en l’arquitectura comencin a guanyar importància criteris com la qualitat de vida i la salut de les persones”

ENTREVISTA | JUAN MELERO VELASCO. ARQUITECTE RUBINENC

Té 49 anys i es va interessar pel món de l’arquitectura des de que era un nen. Era la seva vocació. Parla de la seva professió com només ho fan aquells que senten passió pel que fan cada dia. Va posar en marxa al 1999 a Rubí, la ciutat que l’ha vist créixer, l’estudi Melero Arquitectura, des d’on ha impulsat nombrosos projectes a la ciutat i tot Catalunya (www.MELEROarquitectura.es). Des d’aquest, continua treballant per avançar en una arquitectura més humana, sostenible i que proporcioni millor qualitat de vida a les persones.

– Quan i per què et vas començar a interessar pel món de l’arquitectura?

– Vaig començar ben petit. Amb només 8 anys, ja vaig decidir que seria arquitecte de gran. Res de ser astronauta, bomber ni jugador de futbol com la resta de nens.
Recordo que periòdicament venia un senyor a casa a reunir-se amb els meus pares i portava un munt de papers enormes plens de dibuixos de la nostra futura casa.
Vaig quedar totalment fascinat amb aquell senyor (l’arquitecte) i aquells plànols. Després m’entretenia a estudiar-los i fer els meus propis plànols a mà, a llapis, amb escaire, cartabó,…

– Com definiries l’arquitectura?

– Per a mi, és l’art de crear espais per ajudar a fer que les persones visquin millor.

– Quan vas obrir el teu despatx?

– Vaig començar a treballar mentre estudiava en el despatx d’un professor de la universitat. I l’any 1999, just en acabar la carrera, vaig obrir el meu despatx l’any 1999. De fet, vaig muntar el despatx abans de lliurar el projecte final de carrera i aconseguir el títol. La primera família a la qual vaig dissenyar la seva llar va haver d’esperar-se diversos mesos al fet que acabés la carrera. Per cert, família amb la qual segueixo en contacte.

– Com van ser aquests inicis?

– En el meu cas vaig gaudir molt dels inicis, tot i que també de tot aquest temps. Era tot un repte intentar enlluernar a les famílies a les quals tenia el repte de fer la seva llar. I després la cosa va venir “rodada”, el boca a boca de persones molt contentes i satisfetes va fer que anés entrant feina i així continua sent des de llavors. Va ser una manera gens premeditada d’obrir-se pas. Crec que, si hagués intentat obrir-me pas amb freda mentalitat empresarial, no portaríem fetes tantes coses i tan boniques, i les que falten per venir, encara que no està bé que ho digui el pare de les criatures… (riu).

– L’experiència està sent molt gratificant.

– Molt, molt gratificant. Em llevo cada dia il·lusionat amb els projectes que tenim a sobre de la taula i satisfet pels resultats del que fem.

– Quan t’enfrontes per primera vegada a un projecte nou, què fas, què és per tu el més important?

– El primer és escoltar el que demana el client i alhora intentar descobrir què és el que realment necessita, que sovint són coses que no sempre coincideixen. Després cal conjugar els somnis del client amb les exigències de la ubicació, de l’entorn, el pressupost… tot és molt rellevant. Mai n’hi ha només una cosa important, tots els detalls ho són.

– Quin ha estat per tu el projecte més especial o del qual te’n sents més satisfet i per què? O el més singular o el que ha estat més difícil?

– En el meu cas, aquesta pregunta és gairebé com preguntar-li a un pare a quin fill s’estima més. Tots els encàrrecs són especials, tots els agafem com a reptes, donant-lo tot. Estem tan orgullosos d’edificis grans com de petits encàrrecs als quals els donem mil voltes i dediquem mil hores per aconseguir el millor resultat.

– Rehabilitar edificis o construir de nou, què prefereixes?

– La rehabilitació és especialment divertida i interessant quan l’immoble té algun valor patrimonial que hem de preservar, rescatar o ressaltar. Si no és el cas, prefereixo obra nova.

– Quins projectes tens actualment a la ciutat?

– En aquest moment tenim diverses obres en marxa a la ciutat. Per exemple, 22 habitatges just davant del col·legi Torre de la Llebre, amb uns dúplexs invertits amb magnífiques vistes a Collserola.

– Com a professional tècnic, és fàcil la relació amb l’administració local o creus que hi ha aspectes a millorar?

– La relació amb els tècnics d’aquest ajuntament és molt bona. Totalment pròxima i sempre amb ganes d’ajudar a fer que les coses tirin endavant. Ja són molts anys de bona relació.

– Com a arquitecte, quin seria per tu l’edifici més emblemàtic de la ciutat? El Casino, la Biblioteca, la Nova Estació…?

– Tinc moltes ganes de veure acabat i totalment en marxa el Casino, suposo que com molts rubinencs, i espero que sigui fantàstic i que dinamitzi la zona.

– Parlem de tendències i d’estils. Cap a on avança l’arquitectura?

– Crec que avancem cap a una arquitectura cada cop més sostenible i més pensada per a les persones i la seva qualitat de vida. O com a mínim així és en el nostre despatx.

– Els criteris de sostenibilitat han anat agafant cada cop més importància.

– Sí, està clar. La sostenibilitat sempre ha estat un tema molt important en el nostre despatx i en la nostra feina, però ara, a més, s’està tornant ‘obligatori’ gràcies a com evolucionen les normatives. A més de la sostenibilitat, jo espero que en el món de l’arquitectura comencin a guanyar importància altres criteris com la qualitat de vida i la salut de les persones.

– Com es pot millorar la salut de les persones des de l’arquitectura?

– Nosaltres estudiem des de fa molt com incorporar criteris sobre bioarquitectura per a protegir les famílies de les radiacions i ones, com a mínim a casa seva. Des de les tel·lúriques que ens arriben des de sota, com vetes d’aigua o les línies energètiques que creuen la terra (línies Hartmann i Curry), fins a les radiacions artificials.
És tot un món que molta gent encara no coneix, però que explica moltes malalties, dolors o simplement alguns insomnis. De vegades és tan senzill com millorar la teva qualitat de vida evitant dormir 8 hores cada dia sobre una veta d’aigua o no tenir un cablejat elèctric a un pam del teu cap en la paret del capçal del llit.

– I això es pot solucionar quan es dissenya un habitatge?

– Sí, és fàcilment solucionable en el disseny de l’habitatge, ubicant els llits fora d’aquests àmbits o passant el cablejat per altre lloc. Ser arquitecte és apassionant!

NOTÍCIES RECENTS