L’Ajuntament de Rubí ha presentat una primera diagnosi del Pla local d’inclusió social, un document que detecta quines són les principals problemàtiques que té el municipi en qüestions socials. Entre altres qüestions, s’ha detectat que hi ha dificultats per accedir a un habitatge digne per culpa de l’increment del preu dels pisos respecte a les rendes familiars, que ha generat una greu situació d’exclusió residencial.

Segons les dades recollides, hi ha 3.000 llars que tenen dificultats per pagar la hipoteca, 942 que reben ajuts per pagar el lloguer i al voltant de 850 immobles que estan ocupats. Això suposa que gairebé 5.000 famílies que tenen greus problemes per conservar un habitatge o, en el cas de l’ocupació, majoritàriament no tenen l’opció de pagar-se un sostre.

La pobresa afecta especialment a les dones, els infants i els estrangers

A més, la diagnosi registra que els nivells més elevats de pobresa a Rubí es concentren en les dones, la infància i l’adolescència, les persones amb baix nivell formatiu i una ciutadania desvinculada del mercat laboral, persones estrangeres o de dones que crien els fills soles.

La renda ha retrocedit fins als nivells de fa 8 anys

El 2020, la Renda Familiar va ser de 12.100 euros per habitant, una xifra que marca un retrocés fins als nivells de 2012. El grup de població més afectat per l’atur són les persones majors de 55 anys i especialment les dones, que arriben al 35% de la desocupació. El 33% de les persones aturades de llarga durada tenen un nivell formatiu baix que els dificulta la inserció al mercat laboral.

Un altre índex que posa al descobert la diagnosi és l’envelliment de la població i la solitud no desitjada per persones més grans de 65 anys, un fet que increments el seu risc d’aïllament i exclusió social.

Un de cada 10 rubinencs són atesos pels Serveis Socials

Els indicadors també descriuen la tasca que es realitza a Serveis Socials: un 11% dels rubinencs estan sent atesos per aquest servei principalment per la maca d’habitatge, la dificultat per fer front a les despeses de lloguer o subministraments, l’emissió d’informes de vulnerabilitat per exclusió residencial o pobresa energètica i les dificultats per fer front a necessitats basques com l’alimentació o la higiene.

Impacte de la covid-19

D’altra banda, s’ha estudiat també quin impacte ha tingut la covid-19 en l’àmbit social a la ciutat. Des de l’inic de la pandèmia, s’ha incrementat un 39% les persones ateses pels Serveis Socials i han augmentat les demandes derivades de la pèrdua sobtada d’ingressos. A més, s’ha agreujat la situació de vulnerabilitat d’alguns col·lectius, com les persones grans en situació de dependència o discapacitat, les víctimes de violència masclista o les persones amb problemes de salut mental.

Punt de partida del Pla local d’inclusió social

Totes aquestes dades es van presentar en el marc d’una trobada virtual de la Taula d’Inclusió Social i són el punt de partida d’un procés participatiu que s’engegarà en els propers mesos per acabar de completar la diagnosi. Un cop finalitzada, s’implementarà la fase de propostes, on es definiran accions prioritàries en cadascun dels àmbits temàtics. Completar el diagnòstic servirà per “lluitar contra la pobresa i afavorir les dinàmiques d’inclusió social, debilitar els factors generadors d’exclusió i atendre els col·lectius amb més necessitats, a més de prevenir futures situacions de vulnerabilitat”, ha explicat l’alcaldessa, Ana M. Martínez.