a fa anys que els col·lectius socials que treballen amb persones vulnerables venen alertant del greu problema de l’habitatge a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol. Diuen que la situació és crítica per la manca d’accés a l’habitatge a un preu assequible.

I raó no els falta. Aquesta mateixa setmana, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Rubí, Ànnia García, ha reconegut que les administracions estan desbordades, tant la Generalitat com els ajuntaments. Que hi hagi llista d’espera, i llarga, per aconseguir un pis d’emergència és un fet inconcebible en un estat de dret social. Si és una emergència, és precisament perquè no pot esperar, perquè aquella família no té on anar.

És una situació que pot acabar afectant qualsevol família, perquè el preu de l’habitatge no ha parat d’augmentar en els darrers anys i, per si no fos prou, hi ha hagut un enduriment de les condicions del lloguer: pagament per avançat de fins a quatre mensualitats, pagament de la comunitat de veïns i fins i tot de l’IBI.

A Rubí hi ha persones que amb prou feines poden pagar el lloguer. Són persones amb noms i cognoms, no són xifres. Algunes ja estan pagant lloguers socials perquè fa anys van arribar a un acord amb el banc després d’haver d’assumir una dació en pagament. Bancs que, a instàncies públiques, es van desfer dels seus actius ‘tòxics’ per beneficiar fons d’inversió, molts casos estrangers, que conceben l’habitatge com un bé especulatiu. Empreses que s’anomenen popularment fons voltors i que ara no volen renovar aquests contractes, deixant en una situació d’indefensió les persones més pobres de la societat.

En la darrera Mesa del Dret a l’Habitatge, es va informar les entitats socials que l’Ajuntament de Rubí iniciava la redacció d’un Pla Local de l’Habitatge per començar a fer polítiques públiques globals destinades a revertir aquesta situació. És una eina necessària i urgent que esperem que pugui ser útil a la ciutadania. Cal que es posin les piles.