“Hi ha molta gent patint problemes i percep que l’Ajuntament no l’escolta”

ENTREVISTA | CARLES ALUJU I FERRER SÍNDIC DE GREUGES DE RUBÍ

Amb formació com a periodista i comunicació corporativa i amb àmplia experiència en el sector, el rubinenc Carles Aluju va ser escollit per unanimitat del Ple com a Síndic de Greuges de la ciutat l’octubre del 2022, convertint-se en el cinquè defensor del poble que ha tingut la ciutat. La seva missió és defensar els drets de la ciutadania en relació amb l’actuació de l’Ajuntament.

Acaba de superar el primer any com a síndic local, quin balanç en fa?

Molt positiu. Crec que és molt important oferir a la ciutadania aquest servei d’escolta a la gent que té algun problema amb l’Ajuntament. Com a síndic, intento contrastar tot el que exposen els ciutadans amb els diferents serveis municipals per intentar donar una resposta o solucionar el problema. És una feina que m’està enriquint moltíssim, a través de les visites o consultes i també amb les diferents formacions a les quals estic assistint a través del Fòrum de Síndics i Síndiques i Defensors i Defensores locals de Catalunya (FòrumSD), que m’ajuden a tenir una visió més àmplia de la societat actual i de les problemàtiques existents.

Què ha après com a defensor del poble?

Moltes coses, una d’elles és que hi ha moltes realitats invisibles a la ciutat com molta gent que està patint problemes i que percep que l’Ajuntament no l’escolta. Això és una realitat molt més estesa del que ens pensem, però completament invisible als ulls de la ciutat.

Per exemple?

Per exemple, una de les queixes que apareixen cíclicament és la gent que pateix problemes de sorolls amb els veïns. Sorolls a hores intempestives, música alta, crits, cops de mobles… Són persones que, en molts casos, han intentat parlar amb els veïns que provoquen aquests sorolls de bones i fins i tot de males. Ciutadans que han intentat fer processos de mediació, sense èxit, que ha alertat la Policia i aquesta no sempre ha atès les seves trucades, per raons diverses. Gent que reconeix que està vivint enfonsada, amb depressió, i veient que no té la capacitat econòmica per dir, per exemple, me’n vaig a viure a un altre lloc. I a nivell de ciutat, no som conscients.

Aquestes molèsties per sorolls va més enllà dels casos en edificis concrets. També afecten espais públics a diferents barris.

Sí. Per la sindicatura han passat veïns del Parc de la Serreta, afectats per les trobades massives de grups al parc durant les nits, i veïns de la Plaça de la Constitució i de Can Fatjó, on la presència o la concentració de bars o locals d’oci és important i els clients generen molèsties al veïnat.

Què ha pogut fer per aquests casos?

He traslladat la problemàtica als diferents serveis afectats, però malauradament no he tingut encara resposta en cap dels casos. En cap.

Aquest silenci crea sensació d’indefensió dels ciutadans davant l’administració?

És evident. Si tu arribes a la Sindicatura, després de presentar instàncies diverses que no han obtingut resposta o que no han prosperat, i veus que tres, quatre o cinc mesos després no hi ha hagut resposta, la gent es pregunta i com és que no responen ni al Síndic? Aquesta inactivitat de l’Ajuntament perjudica a la mateixa administració, ja que genera desconfiança entre la ciutadania, i també a la Sindicatura, ja que és un servei pensat per donar resposta en segona instància i en alguns casos no ho aconseguim.

La manca de resposta de l’administració és una queixa reiterada per tots els Síndics i Sindiques de Rubí des que es va crear el servei.

El reglament determina que l’Ajuntament està obligat a donar resposta en un mes, hi ha la possible pròrrogues de 15 dies. S’han fet els requeriments oportuns, les trobades amb els regidors o les reunions amb alcaldia, però hi ha expedients que no avancen. La ciutadania es mereix tenir sempre una resposta per part de l’administració. Dels 61 expedients relacionats amb l’Ajuntament oberts al 2023, 26 no tenen resposta encara.

Creu que la ciutadania coneix prou l’existència de la Sindicatura?

Crec que no. Sóc conscient que he de sortir molt més del despatx i interactuar més amb la ciutadania. Vull participar en els diferents consells sectorials que hi ha a la ciutat i tenir més relació amb les entitats, a les quals també puc ajudar si tenen algun problema amb l’Ajuntament.

Quin és el perfil tipus del ciutadà que ha atès?

Jo diria que són més dones que homes, però està molt equilibrat. La mitjana d’edat continua sent gent adulta, majors de 50 anys en la majoria de casos.

Arribar al ciutadà més jove continua sent un repte.

Era la meva voluntat des del principi, però aquest projecte no ha acabat d’arrencar i em sap greu. Per poder arribar al jovent, una de les vies, que l’anterior Síndica ja havia impulsat, és la visita a escoles i instituts. El Síndic també té entre les seves tasques, la promoció dels Drets Humans. En aquesta línia, les xerrades a escoles i instituts ens permetrien divulgar aquestes drets i alhora la figura del Síndic. Ara, a través del FòrumSD, compartirem experiències d’aquells municipis que ja han iniciat aquesta tasca i a partir d’aquí, treballaré per oferir aquestes visites als centres educatius.

Parlem d’altres queixes recurrents. Quines han estat les més freqüents darrerament?

Relacionades amb el territori, hi ha, per exemple, la manca de neteja d’alguns solars no edificats. Això genera problemes de salubritat i fa augmentar el risc d’incendi pels matolls que creixen de forma descontrolada. A més, alguns arbres cauen sobre les finques del veïnat. Els veïns d’aquests terrenys s’han adreçat a l’Ajuntament perquè insti al titular del solar a netejar-los i, davant la manca de resposta, s’han dirigit al síndic.

I les okupacions?

També. Ara hem tingut una queixa, que encara està en marxa, on hi ha una comunitat amb alguns pisos okupats i els baixos, que abans eren un restaurant, ara s’han convertit en un magatzem de ferralla i material inflamable. Aquesta comunitat porta més d’un anys darrera del problema. Trucades a la Policia, instàncies, baralles, enganxades per tràfic de drogues, i ara han punxat una canonada d’aigua i s’han fet una dutxa, que està provocant filtracions a l’aparcament de l’edifici. El bloc és d’un gran tenidor. Vam fer requeriments a Policia Local, a Serveis Socials i a Activitats. Només ha contestat Serveis Socials, que estan buscant solucions amb els veïns, però tornem a tenir un expedient sense poder tancar perquè no tenim resposta i el problema continua.

Algunes queixes tenen fàcil solució?

Sí. Per exemple, uns veïns patien els sorolls de l’activitat esportiva a la pista Francesc Calvo. L’Ajuntament els deia que l’adequació de la pista tenia en marxa un projecte que estava previst solucionar el problema al llarg de cinc anys. Després de l’anàlisi jurídic d’aquest cas, s’acaba determinant que s’estan vulnerant tres drets lligats a la llei del soroll. El que planteja la resolució que vaig fer en aquest cas, és que la mateixa llei preveu la possibilitat d’obrir una línia de subvencions per fer l’aïllament acústic dels habitatges. Tenint en compte que la pràctica esportiva a Francesc Calvo, és legal i necessària i el club està demostrant una gran feina, la manera de fer compatible aquesta pràctica sense provocar molèsties als veïns és a través d’aquestes subvencions, previstes a la llei, entre Generalitat i Ajuntament.

Recentment, a través de diverses sindicatures van denunciar l’oblit per part de les administracions als familiars de persones empresonades. Què proposen?

A iniciativa de la sindicatura de Barcelona, i juntament amb la de Catalunya i la de Rubí i altres poblacions de l’àrea metropolitana, vam decidir elaborar un informe conjunt on es tracten les necessitats d’aquestes famílies i com es poden abordar. A partir del projecte que s’ha d’implantar a Barcelona, treballem a nivell comarcal per poder crear un punt d’assessorament i acompanyament a les famílies que tenen persones preses. La idea és que els drets que puguin ser vulnerats puguin ser restituïts, però també informar-los i ajudar-los en allò que necessitin. Parlem des de casos de violacions de normatives de regim intern, abús d’autoritat, drets a permisos o visites, assistència a nivell d’assesorament laboral o de salut. Cal recordar que la majoria de població presa són homes i en molts casos son els que portaven els ingressos a casa. Així que també poden necessitar ajut per incorporar-se al món laboral, o saber quins recursos poden tenir. Al Vallès Occidental, hi ha 729 persones a la presó l’any 2021, extrapolant les dades, 62 són de Rubí.

NOTÍCIES RECENTS