Amb aquest article volem rectificar un greu error que es troba al catàleg de patrimoni arquitectònic de Rubí, en el qual s’esmenta la casa modernista situada a la cruïlla entre els carrers de Llobateras i del Doctor Turró com a Can Vilaró. També vol ser una reparació de l’escrit que va sortir publicat en aquest Diari el dia 12 de juliol passat, on es deia que la casa havia estat feta per encàrrec del veterinari Ramon Vilaró i que era avi de l’escriptora Olga Xirinacs, dos grans errors que tot seguit esmenarem, mercès a la conversa tinguda amb la senyora Dolors Mumany i les correccions de la senyora Xirinacs
Construïda entre 1923 i 1924, va ser obra de l’arquitecte Josep Maria Pujol, per encàrrec de Gustau Xirinacs Raymat, casat amb la rubinenca Dolors Palet Llugany, filla de Joan Palet i neboda del famós guerriller republicà Josep Palet. Gustau Xirinacs també era propietari d’altres cases al mateix carrer i, pel que fa a la que és objecte d’aquest article, segons ens informa la senyora Mumany, era una còpia exacta de la casa de Tarragona on vivia la família d’en Gustau, situada al primer número de la Rambla Nova i ara desapareguda.
La casa va ser llogada a la família Pérez, que vivia a la planta baixa, i al veterinari Ramon Vilaró, que fou secretari de redacció de “La Veterinaria Catalana” i del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i que residia al pis superior. Un membre dels Pérez seria encarregat de la fàbrica de les Blondes i va esdevenir gendre d’en Texidó, un home de negocis amb diverses propietats a Rubí.
Els anys 80 aquest edifici fou adquirit per Cristóbal Contero, que el va restaurar. La família Contero l’habita fins a l’actualitat i han llogat part dels baixos, que estan destinats a allotjar un bar musical.
Pel que fa a les característiques arquitectòniques de la casa, és de planta allargada, de tres pisos d’alçada. Presenta un gran pati a la part nord, al qual es pot accedir també des del carrer i on donen uns annexos de la casa, a la part oest d’un sol pis, i a la part est, de dos pisos, amb terrat.
Els acabats són d’estucat i es van repintar en color gris a la restauració. Els forats de les façanes consisteixen en simples obertures sense cap ornamentació, que, en canvi, sí que hi és abundosa als balcons o petites balconeres de la primera i segona planta.
A la cantonada entre els carrers Llobateras i Ramon Turró hi ha una tribuna a la primera planta, element molt característic del modernisme barceloní. La part superior d’aquesta cantonada, a manera de xamfrà, presenta un medalló.
Les parts superiors de les façanes estan acabades amb una línia ondulada que acaba en unes volutes, un altre element típicament modernista, malgrat que la casa es data dels anys vint. La coberta està dividida en dues parts, seguint la paret mestra que divideix la casa en dues parts, est i oest, per la meitat. A la part est, on es troba la mitgera amb la casa veïna, hi ha una teulada a dues aigües, mentre que la part oest és un terrat.