La primera desfilada de Ses Majestats d’Orient que es recorda a Rubí, segons recull el llibre ‘L’Abans. Rubí 1872-1965’, data de l’any 1918 i va ser organitzada pel Doctor Guardiet, tot i que aquesta no va tenir la continuïtat desitjada. Va ser l’any 1940 quan es va organitzar de nou una cavalcada de Reis a la ciutat, a iniciativa del rubinenc Sebastià Torrella. Des d’aquell moment, ha perdurat fins a l’actualitat.

En el Rubí dels anys 40, Ses Majestats lluïen vestits confeccionats per modistes i cosidores locals i desfilaven en cavalls, cedits pels pagesos de la vila. Eren anys de moltes dificultats i l’objectiu era que tots els infants, i especialment els de les famílies més necessitades, no es quedessin sense joguines per Nadal. Per això, moltes de les joguines que es repartien eren fetes manualment. L’activitat va ser des dels seus inicis molt participativa.

Ja en els 50 i 60, el setmanari Rubricata es feia ressò anualment de les cavalcades de Reis a la ciutat i es referia a aquestes com “una tradición” del Nadal a la ciutat. “Este año ha resultado lucidisíma la tradicional cabalgata de los Reyes Magos, en la víspera de Reyes, patrocinada por el Ayuntamiento y el Frente de Juventudes, con la colaboración de destacados elementos del Centro Parroquial de Acción Católica, los cuales han tenido a su cargo la organización. El entusiasmo de les pequeños fue grandioso, los cuales siguieron el itinerario sin descanso.”, Rubricata, gener 1956.

A finals dels anys 60, i segons el setmanari local, els Reis arribaven a la ciutat per la carretera de Sant Cugat, en tractors, i ja portaven un ampli seguici, amb patges, persones amb torxes que il·luminaven els carrers, donada l’escassa il·luminació de l’època, diversos camions plens de joguines i dues bandes musicals, la de l’Organización Juvenil Española local i la de la Lugartenencia de la Guardia de Franco.

La comitiva era rebuda per les autoritats a l’Ajuntament, on eren obsequiats amb pastes i vi espanyol. Els Reis saludaven el públic des del balcó i després es dirigien a l’església per adorar el Nen Jesús.
L’endemà, Dia de Reis, era costum que Ses Majestats visitessin l’Hogar Juvenil, on lliuraven joguines, cedides per comerciants i empresaris locals, als infants més desfavorits.

L’organització anava a càrrec d’entitats locals com el cos de voluntaris de bombers, que va tenir un paper molt destacat durant molts anys, o el Casal Parroquial, entre altres, i estava patrocinada per l’Ajuntament.

Anys 70: època d’esplendor
Ja en els anys 70, la cavalcada continua creixent i cada vegada agafa més vistositat. En les cròniques de Rubricata de l’any 1974 es diu que la desfilada va ser “brillante y espectacular” i s’assegura que havia estat “una de las mejores y más majestuosas cabablgatas de los Reyes magos, que hayan podido presenciar los rubinenses”. Les carrosses, que s’havien renovat, adequat i engalanat, eren qualificades “de veritables obres d’art”. La implicació d’entitats, particulars, empreses i comerços en l’organització de la cavalcada era cada cop més important i l’assistència de ciutadans, en una vila que havia crescut molt, era molt multitudinària. També el recorregut es va anar ampliant per arribar als nous barris de la ciutat.

Amb l’arribada de la democràcia, l’organització de la desfilada va recaure en una comissió cultural liderada pel consistori i amb la col·laboració d’entitats veïnals, centres d’esplai i entitats culturals. Era temps de renovació.

El nombre de carrosses va augmentar amb vehicles de les associacions veïnals i d’altres participants com Ràdio Rubí, que es va incorporar l’any 1983. Els Reis van estrenar nous vestits, dissenyats per Maria Carbonell i confeccionats per modistes locals, i a la desfilada també es van sumar nous elements d’animació. Durant uns anys, Ses Majestats no van ser rebuts a l’Ajuntament i visitaven el Casal de Sant Josep Oriol per a deixar joguines als infants orfes interns.

A finals dels anys 80, la cavalcada arrenca cada any des de punts diferents de la ciutat, com ara del 25 de Setembre, de Les Torres o de la carretera de Terrassa i anava variant el seu recorregut, uns anys arribava fins a Ca n’Oriol, altres passava per Can Fatjó. Cal destacar que l’any 1987, per primera vegada es munta un escenari a la plaça del Doctor Guardiet per rebre els Reis i que l’any 1989 van arribar per primer cop en tren a la ciutat.

A la darrera dècada del segle XX, es va començar a establir el model que, amb algunes petites variacions, és el que coneixem en l’actualitat. Així, els Reis arribaven a un punt concret de la ciutat, tot i que cada any d’una manera diferent, on eren rebuts per la ciutadania. Després de dirigir unes paraules a la multitud, pujaven a les carrosses i iniciaven una llarga desfilada per la ciutat, que finalitzava amb l’adoració en el pessebre vivent a la plaça del Doctor Guardiet, una tradició que durant uns anys es va perdre i es va tornar a recuperar.

Les carrosses de Ses Majestats s’han anat renovant al llarg del temps en moltes ocasions. Una de les més importants va ser la renovació de l’any 1996, realitzada per l’empresa Ultraman. Els nous vehicles, juntament amb l’inici de la renovació del centre, van obligar a establir un nou recorregut adaptat a la mida i l’estructura de les noves carrosses.

Més segura i adaptada
Ja en el segle XXI, el recorregut de la Cavalcada de Reis pràcticament s’ha mantingut. L’any 2012, el consistori va reduir l’itinerari perquè era excessivament llarg. En la primera dècada, l’arribada dels Reis Mags era a l’Ajuntament, on eren rebuts per les autoritats, abans d’iniciar la cavalcada, però l’any 2006 es va traslladar a l’Escardívol, ja que la plaça de Pere Aguilera havia quedat petita per acollir tot el públic.

Entre els canvis més importants que ha sofert la cavalcada durant els darrers anys, hi ha la creació del personatge del Mag Rubisenc, ja consolidat. I també el fet que des de fa dos anys, i arran de la mort d’un nen a Màlaga atropellat per una carrossa, només es reparteixen caramels des de la primera i última carrossa per qüestions de seguretat. A Rubí, no s’ha hagut de lamentar cap mort, però l’any 81 prop del pont del carrer Cadmo, un infant que recollia caramels va acabar amb una cama trencada per un vehicle de la desfilada.

D’altra banda, des de fa set anys, tota la cerimònia es tradueix simultàniament en llenguatge de signes i els caramels que es reparteixen ja són aptes per a celíacs.