Cristina Carrasco

El Carnestoltes és una festa profana que representa un període d’exaltació previ al temps de reflexió i dejuni de la Quaresma. A Rubí, excepte en els temps de la dictadura franquista, sempre s’ha celebrat el Carnaval, una època de transgressió i bogeria. La darrera prohibició es va produir durant la Guerra Civil i el primer Carnestoltes popular que es va celebrar després de la mort del dictador va ser el 1977.

– Principis segle XX

A principis del segle XX, el Carnestoltes a la ciutat se celebrava amb tota la seva esplendor i eren organitzats per les dues entitats més representatives de l’època, com eren el Centre Democràtic Republicà, que era el Casino fins al 1902, i la Cambra Agrícola Oficial. Les festes tenien un marcat to popular i arrencaven el Dijous Gras, quan es menjava botifarra d’ou, mentre que es tancaven amb la crema del rei Carnestoltes.

– La festa durant la dictadura

La prohibició del carnaval en el franquisme va començar ja a la Guerra Civil i es va mantenir fins al final de la dictadura. En 1937, tots els governadors civils van rebre una ordre de suspendre la festa amb l’argument que en temps de guerra calia imposar l’austeritat i el sacrifici, tot i que implícitament estava clar que l’esperit de la festa de Carnaval no s’avenia gaire amb la moral i la ideologia del règim i més tenint en compte que un dels seus pilars, l’Església, sempre havia estat contrària a aquestes manifestacions paganes.

Ja en la postguerra, el règim va mantenir la prohibició i el govern va insistir a autoritats provincials i alcaldes sobre la necessitat de vigilar atentament que es complís la prohibició de celebrar el carnaval. Cal dir que en els primers anys després de la Guerra Civil la dura situació social i econòmica tampoc van fer que el poble estigués per massa festes.

Més enllà dels anys 40, tot i que la prohibició continuava vigent, sí que autoritats i cossos de seguretat van ser més permissius, tot i que els balls eren estrictament vigilats. Així, es van permetre festes privades o balls de disfresses en Casinos o Societats. A Rubí, el Casino Espanyol va acollir durant anys aquesta celebració del Carnaval.

A l’Arxiu Municipal es pot trobar un ‘Programa de Bailes de Carnaval’ datat del 1952 al Casino Español. En aquest espai, l’antiga Cambra Agrícola, durant els anys del franquisme s’hi celebraven els balls de carnestoltes. La rubinenca Natàlia Giménez, de RubiGuiem, publicava en un article sobre el Carnestoltes publicat al Butlletí número 82 del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí que “les disfresses eren molt tradicionals i acostumaven a disfressar-se només les dones, tot i que algun home també s’animava. A Rubí tan sols se celebraven al Casino Español amb el tradicional “Baile de Trajes”.

De fet, el Casino va anar acollint aquests balls, on només es disfressaven les dones i on ja es premiava la millor disfressa.
La família del rubinenc Antonio Rizo regentava el cafè del Casino des del 1952 fins al 1967. Rizo recorda perfectament aquests balls de disfresses: “sovint algunes senyoretes per no entrar per la porta principal del Casino entraven per darrere, per casa nostra, des d’on per la cuina accedien al bar i d’allà a l’escenari”.

El rubinenc també explica que recorda “cap a la 1 h de la matinada venia la Guàrdia Civil a donar un cop d’ull, els servíem un cafè, una copa o un cigaló i després marxaven”. També recorda que algunes colles d’amics després del ball, feien el ressopó al mateix Casino per recuperar forces. “Els preparàvem de tot, plats de cap i pota, de vedella, de morros… “, assenyala.
La prohibició de la Festa del Carnaval es va mantenir fins a l’arribada de la democràcia, però a partir dels 60, a poc a poc es va tenir més màniga ampla.

– La recuperació de la festa al carrer

El primer Carnaval popular celebrat a Rubí des de l’any 1939 va tenir lloc el febrer de 1977, organitzat per tots els centres d’esplai infantil de la ciutat: La Rutlla, L’Esquella, Horizontes, L’Eixam, Escoltes Joan Fivaller i escoltes de Maristes.

La premsa de l’època, en articles a la revista El Bullidor i Rubricata, recollia que el Rei Carnestoltes va arribar a l’estació, on ara és l’Antiga Estació, i des d’allà els infants “més o menys disfressats” van anar fins a la plaça del sortidor, des d’on el Rei va fer una arenga des del balcó del Casino. De nou a la plaça del Domènec (pl. Pearson) es va fer un festival infantil.

El rubinenc Rigobert Triola, membre de l’Esplai La Rutlla, recorda que van mobilitzar molta canalla i que en el festival van cantar moltes cançons populars tradicionals catalanes que durant molt de temps no s’havien pogut cantar com ara Carnestoltes 15 Voltes. “Va ser la primera manifestació popular a la ciutat després de la dictadura, a partir de la qual es va reivindicar la recuperació de les festes populars com la Festa Major”, assenyala Triola.

Durant aquests primers anys després de la dictadura, el Carnaval era organitzat pel grup Disbauxa, un grup rubinenc d’animació al carrer, principalment infantil, que seguia la línia d’altres grups que havien sorgit a Catalunya com la Fura dels Baus o Comediants. “Érem gent jove de la ciutat, amb ganes de muntar coses i recuperar el carrer per la gent”, explica Xavi Miquel, que en va formar part.
Tant Triola com Miquel recorden que es feien cercaviles descentralitzades i s’anava a buscar la gent dels barris com Ca n’Oriol, Can Fatjó o el 25 de Setembre que després baixaven en desfilada cap al centre. Moltes associacions de Veïns, com El Pinar, Can Vallhonrat o El Progrés se sumaven a les festes amb balls, concursos populars i botifarrades.

Carnestoltes als anys 80

L’any 1980, la premsa local rubinenca ja recull que la participació en els Carnavals havia estat multitudinària i que rubinencs i rubinenques de totes les edats havien sortit al carrer disfressats de moltes diverses maneres. I per primera vegada la Casa Gran va patrocinar la Festa amb 70.000 pessetes.

Aquest any ja es parla d’una rua de dissabte per a adults que finalitzava amb un ball al Casino, que es va omplir de gom a gom, mentre que diumenge es destinava pel carnaval infantil. En tots dos casos, era molt important el discurs del rei Carnestoltes, que, amb el seu esperit crític i esbojarrat, animava a gaudir de la Festa i sovint repassava l’actualitat de la vila amb força ironia.

Ca n’Oriol era l’escenari de l’inici de la celebració amb infants de la majoria de les escoles de la ciutat que assistien el dijous gras per menjar la truita o la botifarra d’ou i gaudir d’algun espectacle d’animació. Es tancava amb l’enterrament de la sardina ‘precedida per una lúgubre processió de ciris i candeles’. L’any 1982 el periodista Josep Prat opinava que el Carnestoltes s’havia convertit ja en “una mena de festa major d’hivern pel nivell de convocatòria i mobilització”.

Alguns anys l’edifici de l’Ajuntament també es va disfressar i l’any 1985 es va instaurar el primer concurs de comparses, que s’ha mantingut fins al moment. La primera comparsa guanyadora anava d’Astèrix, i el jurat sempre desvelava el nom dels guanyadors a la mitja part del ball.

Durant aquesta dècada, els balls de Carnestoltes van canviar força d’ubicació, intentant trobar-ne la més adient. Així, es van organitzar a les naus Pich Aguilera, que l’Ajuntament acabava de comprar, a l’antiga fàbrica Tymesa, o al pàrquing del Mercat.
En l’any 87, l’Escola d’Art i Disseny de Rubí va organitzar per primera vegada el concurs de màscares, una iniciativa amb molt d’èxit i que encara perdura. De fet, enguany ha arribat a la seva 37a edició.

L’any 88 es va organitzar el primer concurs de carrosses, però inicialment sense gaire èxit, ja que només es va presentar una. Com a anècdota el primer premi de comparses va guanyar cinc garrafes de vi i un be negre; el segon, quatre garrafes de vi i una gallina, i el tercer, tres garrafes de vi i un conill blanc. I és que els premis s’adaptaven a les circumstàncies del moment.

– La dècada dels 90

A la dècada dels 90, el Carnestoltes a la ciutat es va caracteritzar perquè l’Ajuntament va anar fent-se càrrec de l’organització, tot i que amb la implicació de més o menys entitats, segons l’època. L’any 1991 va ser especialment polèmic perquè a molts indrets de Catalunya es va suspendre la festa per l’esclat de la Guerra del Golf. A Rubí, però, es va optar per mantenir-la, enmig de les crítiques. Va ser un dels Carnavals amb menys participació i en el qual les consignes i reclams pacifistes van ser els protagonistes.

En contraposició, el 1992, any de les Olimpíades de Barcelona, la premsa local recull que el Carnestoltes va ser un dels més multitudinaris que la ciutat havia viscut mai i les nombroses comparses de les més originals. Entre elles, una que versava sobre el casament del Cobi i la Moreneta.

En aquesta dècada, la ubicació del ball de Carnestoltes, que sempre va ser amb orquestra va ser la Pista (plaça Salvador Allende), tot i que també es va provar altres alternatives com al pavelló de Can Rosés, sense gaire encert: l’any 1997 més d’un miler de persones es van quedar a les portes del ball sense poder accedir per manca d’aforament.

– Carnestoltes al segle XXI

En els últims anys, el Carnestoltes a Rubí ha mantingut més o menys l’estructura, organitzada per l’Ajuntament, amb la implicació d’algunes entitats en activitats puntuals. Les activitats habituals i més concorregudes són la rua de comparses de dissabte i el matí infantil de diumenge, així com l’enterrament de la sardina.

A principis de segle, l’Esbart i l’AV Centre de Rubí van intentar recuperar el que havia estat una tradició al municipi: el ball de mantons al Casino, però quan l’any 2004 es va tancar l’edifici per fer-hi algunes reformes, ja no es va recuperar. En aquests últims anys, sí que s’ha perdut l’arribada, que sempre era sorprenent, del Rei Carnestoltes i el seu discurs crític i divertit, que durant molts anys va gran tret de sortida de la Festa. De fet, durant alguns anys fins i tot es va organitzar un concurs de pregons de Carnaval.

El ball, en els últims anys, ha estat a la plaça del Doctor Guardiet i no ha estat de nit, sinó al final de la rua. La festa s’ha mantingut en el temps, només alterada per la pandèmia, i la ciutat continua vivint uns Carnavals caracteritzats per la gran participació.