Una de les tantes masies que han desaparegut del nostre terme és la de la Bastida, al costat del vell molí del qual encara romanen algunes restes. Se situava al turó on ara s’aixeca la grandiosa nau industrial de la DSV, una de les més grans d’Europa, al costat de la rotonda on conflueixen la carretera de Rubí a Terrassa amb el carrer de la Pagesia.

El casal es troba documentat des de l’any 986, el mateix en què Rubí s’esmenta per primera vegada. El nom, però, ve de la família Bastida, que va aparèixer el 1172. Comptava amb un molí medieval fariner, el de més llarga vida de la història de Rubí, que ara es troba restaurat i adequat per ser visitat. Era alimentat per les aigües de la riera, que es desviaven cap aquesta estructura amb una petita resclosa i un rec, que també servia per regar els horts de la finca.

A principis del s. XX la casa, el molí, que encara servia per moldre farina, i les terres pertanyen a Can Corbera. Es va instal·lar un nou molí, aquest de vent, per aixecar aigua per a la casa. El 1912 el molí fariner tenia una turbina elèctrica amb un salt de 8 m que generava una potència de 20 CV. Es conserven dues factures de reparació d’aquest any pagades per Josep Margenat, propietari de Can Corbera i de la Bastida, a “Construcciones Mecánicas y Eléctricas S.A.”. El 1923 ja es trobava connectat a la xarxa elèctrica de la “Cooperativa de Fluido Eléctrico”.

El 20 de setembre de 1937, la casa i el molí foren expropiades a la família Margenat. Com és obvi, després de la guerra, foren retornades als seus propietaris.

De persones encarregades del funcionament del molí i del manteniment de la casa coneixem, de principis de segle passat, en Joan Vilalta; un altre moliner destacat havia estat Pere Rosès i Roig (“cal Rosés de la Bastida”) i, pel que fa a la postguerra, ens costa que un tal Francesc Esteve i Esteve, el “Quico de la Bastida”, va ser un dels regidors del primer ajuntament franquista de Rubí.

A partir de la segona meitat del segle passat va començar la decadència del conjunt de la Bastida. El molí va deixar de funcionar el 1960. A més, la rierada suposà un fort cop, ja que va afectar la resclosa i el rec del molí, així com les seves hortes (en total, unes 7,5 Ha). Cal afegir que el 1971 també sorgiren problemes amb l’Ajuntament de Rubí de l’empresa SAP (“Servicio de Aguas Potables”), de la família Margenat, per legalitzar un pou d’aigua un cop la canonada entrava a la Bastida.

Els anys 70 es va aprovar el pla parcial que contemplava construir un polígon a la zona, a causa de les noves necessitats a Rubí de sòl industrial. Finalment, el 1975, un any després que la Bastida es vengués per poder instal·lar el polígon, el molí i la masia foren enderrocats després d’uns anys de deixadesa i manca de manteniment del conjunt. L’afany de construir noves naus industrials i la poca sensibilitat envers el patrimoni local que hi havia a l’època facilitaren aquest procés. Del molí només resten les poques estructures que ara podeu visitar. La casa va desaparèixer totalment.