L’edifici on es troba actualment el Centre de la Dansa Tradicional Catalana, a la part alta del passeig de Les Torres, havia format part durant bona part del segle passat d’un centre fabril de gran importància a Rubí.

En un principi, oficialment rebia el nom de Gaspà, Oliart i Bustindui, SL, encara que el propietari de fet era Josep Gaspà i Parramon. Des de 1931, sota la direcció de Ricard Boldó, va començar a funcionar dins del recinte del Vapor Vell, a terres de Ca n’Alzamora, concretament en una vella nau que datava de 1833, és a dir, de quan es va crear el complex dirigit per Narcís Menard. Amb només 14 treballadors en aquests primers anys, produïa elements de folreria i ornamentació per a vestits, gorres, boines… i també sarga, alpaques i rasos. A la planta baixa s’ubicaven els telers i al pis superior, els ordidors. A la part exterior hi havia un magatzem on es guardava el gènere que estava a punt de sortir al mercat.

Als anys de la postguerra es va anomenar ‘Rayón y Mezclas Textiles’ i el 1945 es va construir l’edifici que actualment allotja el Centre de la Dansa, que presenta un marcat estil propi de l’arquitectura franquista. Als 50 va adoptar el nom d”Industrias Gaspà, SA’ i va ser en aquests anys de floriment de l’activitat fabril a Rubí quan es va decidir buscar un nou lloc per a situar aquesta empresa i fou precisament el 1955 quan es va construir una nova nau en uns terrenys més propers al que ara és Rubí, a l’actual passeig de Les Torres, on ara s’ubica. En aquesta instal·lació es trobava la secció de filatures i teixits. Darrere, es va edificar una casa gran amb piscina i una ermita de culte catòlic, ara desapareguda, i també disposava d’una granja, treballada per la família Mirot-Ginesta.

El 1958, any en què es va produir la tragèdia de l’explosió de la caldera de la fàbrica Viloca, situada molt a prop de cal Gaspà, va participar, com altres indústries i empreses de Rubí, en la subscripció pro damnificats. Fins i tot molts treballadors havien ajudat a extreure’n víctimes i ferits soterrats per l’accident, que va commoure tota la població.

El 1972 va desaparèixer aquesta indústria i l’edifici fou adquirit per J. Espona, el qual va dedicar les naus només a l’elaboració de filatures, activitat que durà fins a finals dels anys 80. L’INCASOL, en aquells temps, va comprar el complex i va enderrocar moltes instal·lacions, entre elles l’església esmentada, per tal d’edificar-hi habitatges.

No obstant això, l’Ajuntament de Rubí, entre 2005 i 2010, va utilitzar l’edifici com a sala d’exposicions municipals, fins que a partir de la segona dècada de l’actual segle XXI fou transformat en el Centre de la Dansa Tradicional Catalana.