Hem de destacar que una de les primeres indústries que fabricà material elèctricva ser la fàbrica anomenada popularment “Els Timbres”. Es tractava de l’empresa Eléctrica Rubí, SA, fundada el 1932 i que se situava a l’altra banda de la riera.
Aquests dies es pot visitar al local del Centre d’Estudis Rubinencs, situat a la planta baixa de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, una mostra sobre material elèctric produït a les fàbriques de Rubí.
Hem de destacar que una de les primeres indústries que fabricà aquests elements que avui en dia són indispensables en qualsevol llar o lloc de treball va ser la fàbrica anomenada popularment “Els Timbres”. Es tractava de l’empresa Eléctrica Rubí, SA, fundada el 1932 i que se situava a l’altra banda de la riera.
En aquella època comptava amb 60 obrers i obreres i produïa materials elèctrics: comptadors, aparells de ràdio, gramoles, transformadors, timbres, interruptors, polsadors, planxes, elevadors, resistències, carregadors de bateries, ventiladors, bobines de motor, etc. Treballava per diferents empreses de Catalunya i de la resta de l’estat.
Durant la guerra civil va ser col·lectivitzada i s’hi treballava de nit i de dia els set dies de la setmana per produir material de guerra.
La fàbrica continuà en actiu després de la guerra i el 1941 va entrar a formar part de la multinacional AEG. Va rebre el nom d’AEG Contadores i posteriorment, AEG Telefunken. Va esdevenir una de les fàbriques més grans de Rubí. A la primera planta es feien peces i cadenes de comptadors, i a la segona hi havia la secció de verificació i muntatge.
Tenia un economat a la zona de Ca n’Oriol i després va disposar d’un a la mateixa fàbrica. Comptava també amb una fusteria a una cantonada de la plaça del Marquès de Barberà que després es va traslladar al carrer de Santa Teresa. El 1948 ja tenien generador d’electricitat propi, i és que fins aleshores extreien l’electricitat de la veïna indústria Bertrand (el Vapor Nou).
A la dècada dels 50 van ampliar i modernitzar les instal·lacions.
L’AEG de Rubí va participar en la subscripció pro damnificats de l’explosió de la caldera de la fàbrica Viloca (1958), igual que altres empreses de la població. Després de la rierada, va ser damnificada. Aquest desastre va causar danys a la façana i afectà 250 treballadors. Les pèrdues en danys a maquinària i edifici van ser d’1,7 milions de pessetes segons l’historiador local Ramon Batalla. Aviat es va recuperar aprofitant la gran crescuda econòmica dels 60.
El 1964 ocupava 242 obrers i obreres i el 1971 en tenia 375. De fet, era la tercera fàbrica de Rubí després de la Josa i de Relampago Zipp quant a nombre de personal en plantilla. El foc va posar fi a la vida d’aquesta indústria el 3 d’octubre de 1971. Varen acudir bombers de diverses poblacions veïnes, però no varen poder fer-hi res i l’edifici va haver de ser enderrocat dies després. Fins a principis del present segle, això no obstant, encara quedaven restes de l’antic edifici de la fàbrica a la plaça.
NOTÍCIES RECENTS