Irene Rodríguez anava de la mà de la seva parella el 27 de desembre per un carrer de la població de Reading, molt a prop de Londres, quan va ser envestida per un vehicle que conduïa de forma temerària en el que se sospita que era una cursa iŀlegal de cotxes. La dona rubinenca, de 36 anys, va ser traslladada a l’hospital d’immediat però no es va poder fer res per salvar-li la vida. La seva parella, que també va ser atropellat, va resultar ferit però es recupera favorablement. Els dos conductors van ser detinguts i posats en llibertat sota fiança.

A partir d’aquest instant va començar l’infern de 13 dies per a la família d’Irene Rodríguez. Els pares i una cosina van viatjar cap a Londres el dia 28 de desembre, sense conèixer encara el fatal desenllaç. Un cop allà se’ls va informar de la situació: la seva filla estava morta cerebralment però connectada a una màquina per poder donar els òrgans.

NI TRADUCCI?” NI SUPORT PSICOL?’GIC
La família, que va haver de buscar allotjament i bitllet d’un dia per l’altre, afirma que no va tenir en cap moment el suport del consulat, que no va facilitar ajuda psicològica als familiars ni tampoc traducció.

De fet, segons explica Laura Blasco, cosina de la víctima, es comunicaven de forma precària i sobretot gràcies a què algunes persones del servei mèdic parlaven castellà. Tot i això, al final se’ls va facilitar un servei de traducció telefònica.

DIFICULTATS PER LA REPATRIACI?” DEL COS
La família va començar a fer els tràmits per repatriar el cadàver d’Irene des d’Anglaterra i després va tornar cap a Barcelona. Durant els 13 dies en què el cos va trigar en ser repatriat, Laura Blasco denuncia que “no hi ha hagut ni una sola trucada de l’ambaixada ni el consolat per preocupar-se’n”.

Els tràmits es van anar allargant en el temps i fins i tot el dijous no se sabia si finalment l’avió aterraria divendres amb les despulles de la víctima. “El dijous a les 19.30 hores l’empresa que s’encarregava de la repatriació ens va enviar un correu dient-nos que faltaven 40 euros, que si no els ingressàvem immediatament, Irene no volava”, explica la cosina de la víctima. La família va haver de trucar a una entitat bancària, que efectivament havia bloquejat 40 euros perquè superaven el límit de 3.000 euros permesos al dia per una transferència bancària. “Estem molt dolguts, no es pot jugar així amb els sentiments de les persones, no volem diners, l’únic que volem és que això no es torni a repetir”, afirma Laura Blasco.

EL C?’NSOL ESTAVA DE VACANCES DE NADAL
Finalment, el cadàver va poder arribar a Barcelona divendres i la família el va incinerar el dissabte, tancant així 13 dies d’angoixa. Poc després de la cerimònia, el cònsol general d’Espanya a Londres, Josep Riera, va trucar a la família i els va donar el condol explicant que “estava de vacances de Nadal i fins aquell mateix dia no va tenir coneixement del què havia passat”. En unes declaracions al programa ‘Els Matins de TV3’ de Televisió de Catalunya, Riera va afirmar que el retard en la repatriació del cos va estar provocat per la feina de “l’equip forense i per la donació dels òrgans”, i afirma que a partir del dia 29, quan el consolat va conèixer els fets a través de la família, van estar en permanent contacte amb ells.

CONCENTRACIONS DE SUPORT
El dissabte passat davant l’ambaixada a Londres es va produir la primera mostra de suport ciutadà per part d’un grup d’espanyols, que es van concentrar per denunciar la situació d’abandonament dels ciutadans espanyols en territori britànic, sota el lema ‘Irene somos todos’.

La segona concentració tindrà lloc dijous a les 19 horesa davant de l’Ajuntament de Rubí, organitzada per familiars i víctimes d’Irene Rodríguez, que demanen que algú assumeixi responsabilitats per tot el què ha passat.