El II Premi Martí Gasull, atorgat per la Plataforma per la Llengua, em fa pensar en la força de la llengua, entesa -com deia en Pujol- com a nervi de la nació, com a pal de paller de la nostra cultura, el nostre art, la nostra política i, fins i tot, el nostre esport. Per això, el procés sobiranista no pot oblidar ni obviar el català, com tampoc no ho hauria d’haver fet el federalisme, la tercera via ni l’estat, el govern, els partits, els tribunals i les institucions espanyoles.

El premi l’ha guanyat una empresa que etiqueta en català, que és Esclat Bonpreu, tal com fa Sorli Discau i també Condis, i fins i tot, en certa manera, Bonàrea i altres supermercats. El català és avui en dia una de les llengües amb més presència a Internet arreu del món, una de les llengües pròpies de Facebook, de Twitter, d’Instagram i de tantíssimes xarxes socials.

El català és la llengua de moltes empreses, institucions, mitjans i entitats. Ara, que una nova universitat txeca ofereix un grau de Llengua i Literatura Catalanes, ens hem de felicitar perquè cada vegada hi ha més diaris, més revistes, més portals, més cantants, més teatre, més joguines i més jocs en català.

Darrerament, veiem que la Shakira canta en català, que s’ha representat teatre en català a l’Alguer, l’any en què el festival de cançó BarnaSants ha portat a l’escenari més de 40 cantautors en llengua catalana: Jordi Montañez, Meritxell Gené, Cesk Freixas, Bikimel, VerdCel, Pau Alabajos, Jo Jet i Maria Ribot, Marc Freixas i Albert Gámez, Isaac Ulam, Cor de Carxofa, Sílvia Comes…

Pocs dies després de començar el festival esmentat, es presentava a Alacant la X edició del Voluntariat pel Valencià i Girona es preparava per acollir els Premis Enderrock.