Fins fa poc més de 40 anys, els cotxes circulaven sense obstacles per l’avinguda de Portal de l’Àngel a Barcelona. Per a la ciutadania es reservava només una vorera estreta a banda i banda. El 1973, l’alcalde Enric Masó va decidir crear una illa per a vianants a Ciutat Vella que passava per convertir Portal de l’Àngel en un carrer sense cotxes. No va agradar a tothom. Els comerciants creien que els clients deixarien d’anar-hi si no hi podien accedir en el seu vehicle privat. Avui, l’avinguda de Portal de l’Àngel és un dels carrers comercials més prestigiosos del món.

A Pontevedra, on més del 70% dels desplaçaments es fan a peu o en bicicleta, els comerciants van témer el mateix que els botiguers de Barcelona: associaven vianantització amb pèrdua de clientela. Avui, l’alcalde d’aquesta ciutat gallega, Miguel Fernández, explica que els comerciants demanen que s’ampliï la zona de restricció dels vehicles perquè han comprovat que els carrers lliures de cotxes atrauen més gent.

El centre històric de Terrassa, com moltes ciutats del Vallès, s’articulava en carrers estrets, de voreres igualment petites i llambordes empedrades. Avui, els carrers de plataforma única i la restricció de vehicles concentren diàriament 50.000 persones i el consistori de la ciutat veïna es planteja la creació de dues illes més.

A Rubí, un estudi d’hàbits de compra del 2013 ja relaciona l’augment de vendes dels comerços del centre amb la millora de l’amabilitat dels carrers. Un 13% dels enquestats deien que després de les obres de remodelació del 2011 compraven més al centre. Rubí té el privilegi de comptar des del principi amb la complicitat de la gran majoria de comerciants per a transformar el centre en un eix comercial i de passeig de primer nivell. En pocs mesos, veurem una transformació de l’illa de vianants que impulsarà l’activitat econòmica i comercial de la ciutat de manera decisiva.