La crisi econòmica està colpejant amb força l’esport amateur, ja ferit de mort per les mesures de fiscalització del govern central que van obligar la Federació Catalana de Futbol a paralitzar la competició a meitats de febrer.

Pocs dies després que el Terrassa FC es plantegés no jugar la penúltima jornada com a protesta per l’impagament reiterat dels seus salaris, la UE Rubí també va estudiar la possibilitat de plantar-se pel mateix motiu.

Un cop finalitzat l’entrenament d’ahir, la plantilla rubinenca va reunir-se amb el president, Josep Alcalà, que es va remetre a un compromís de pagament firmat fa deu dies. L’equip confia en cobrar abans del 30 de juny i, davant l’amenaça d’una sanció de dos anys sense jugar a cap categoria, saltarà aquest diumenge al migdia a la gespa del Xevi Ramon de Vilassar de Mar. Igual que els terrassencs a l’Olímpic davant de la Pobla de Mafumet.

Cap nòmina durant el 2015

Els jugadors de la UE Rubí no han percebut cap nòmina durant el 2015 i tots els intents per contactar amb el president i solucionar l’afer han resultat estèrils. “Sempre ens donava llargues i ens deia que hi havia assumptes interns pendents per resoldre abans de poder pagar-nos les mensualitats”, admetia David Fontanils en declaracions a La Xarxa.

Segons el central, la bona situació esportiva, -cinquens a quatre punts del play-off d’ascens i sis en joc-, havia minimitzat una situació que ha esdevingut “insostenible. S’han donat massa vots de confiança a la directiva i no estan resolent el problema”. Fontanils ha trobat a faltar més diàleg i contacte diari entre la junta i el vestidor. “En molts entrenaments no hi havia ningú de la directiva i quan se’ls ha demanat explicacions, o no sabien res o deien que no tenien novetats”. El jugador assegura que aguantar durant cinc mesos sense dir res és “una mostra de la bona voluntat i flexibilitat de la plantilla” però reclama fets al club. “Esperem que el 30 de juny el cas s’hagi pogut solucionar, perquè sentir només paraules ens provoca intranquil·litat”.

De la seva banda, Kiki ha reconegut que, davant d’aquest escenari, l’equip s’ha vist obligat a fer públic el seu cas, també per contrarestar un greuge mediàtic. “Tothom està dient ‘ai pobres els del Terrassa, que porten dos mesos i mig sense cobrar’, però nosaltres en portem cinc i no se’n parla mai”. El capità rubinenc considera que ja no podien aguantar més i espera que el club compleixi les seves obligacions de manera imminent. “El president ens va dir que li sabia greu que això sortís a la llum perquè teníem un pacte firmat segons el qual cobrarem abans del 30 de juny. Però la situació real és que fa cinc mesos que no cobrem i fa molt que escoltem dates. Si no confiéssim en el club no hauríem aguantat tot aquest temps sense dir res”.

Aferrat a la vigència del pacte

Josep Alcalà creu que la reacció de la plantilla està “fora de lloc” perquè l’acord signat és recent i ja suposa una garantia suficient. “Una cosa és que no acceptin el pacte i ho diguin, tenen dret a fer-ho, i l’altra és que, després d’arribar a un acord, el trenquin. Això surt de la normalitat”. Per fer-ho més gràfic, el president va posar un exemple econòmic. “És com si giro una lletra a un client a 90 dies i al trentè dia vaig al jutge i em queixo que no m’ha pagat”.

Tot i no entendre per què l’equip fa públic l’afer, Alcalà li posa “un 10” a l’actitud i comportament mantinguts durant aquest temps i nega que la relació amb la junta hagi empitjorat o que el clima s’hagi enrarit. El màxim mandatari de la UE Rubí està convençut que la subvenció municipal anual liquidarà definitivament el problema. “Si no passa res estrany, tot està calculat perquè sigui així. L’any passat va arribar el 15 de maig i enguany arribarà per les mateixes dates”.

En cas que els pagaments no es portin a terme més enllà del termini acordat, serà una altra història. “Queixar-se ara em sembla incorrecte però si a partir de l’1 de juliol no complim amb el que s’ha pactat, que els jugadors facin el que vulguin”.