“La poesia semblava que podia ser un gènere residual, però ha revifat en els últims anys, sobretot en gent jove”

ENTREVISTA | ENRIC PALLARÈS BARBERÀ. Llibreter

Llicenciat en Filologia Catalana i gairebé també en Hispànica, l’Enric és un apassionat de la lectura. L’amor pels llibres li vé de família. El seu pare i la seva germana van decidir obrir el primer establiment dedicat exclusivament a la venda de llibres a Rubí, El Racó del Llibre. Ell era petit, però quan va créixer, no va dubtar en continuar amb aquell establiment que ara, gairebé 50 anys després, ja és història viva de la ciutat.

– Com definiries la teva professió?

– Soc llibreter, una persona que ven llibres, tot i que crec que un llibreter aporta alguna cosa més perquè els llibres tenen un valor afegit que altres productes no en tenen. T’has d’estimar els llibres, t’ha d’agradar llegir, t’ha d’agradar la gent i estar de cara al públic, has de conèixer molt bé el que vens i alhora conèixer també el client per poder-lo ajudar a trobar el que busca.

– Com va néixer El Racó del Llibre?

– A casa ens agradava molt llegir. L’any 1974, la meva germana, que llavors tenia 18 o 19 anys, va plantejar la possibilitat al pare de muntar una llibreria, un local dedicat exclusivament a vendre llibres, que a la ciutat en aquell moment no hi havia. És a dir, hi havia comerços com la Pallarols o la Casanovas que venien altres productes i llibres. Aquell era un moment de semi apertura. Faltava només un any per la mort de Franco, es començaven a publicar llibres en català. Hi havia una mena d’efervescència social, política i cultural. I així va ser com el meu pare i la meva germana van obrir el Racó del Llibre, una petita llibreria al carrer Doctor Robert on encara estem.

– Com van ser els inicis?

-La llibreria va obrir el desembre de 1974, o sigui que l’any vinent farà 50 anys. Jo tenia 10 anys. Recordo poc, però sí netejar vidres i arreglar el local els dies abans de la inauguració. El negoci va començar a funcionar, primer només teníem llibres, després vam ampliar l’oferta amb revistes i més endavant amb premsa.

– Quan et vas sumar al projecte familiar?

– La meva germana va acabar la carrera i va decidir marxar als EUA, però li feia pena que tancar el local. Jo estava estudiant, i amb 17 o 18 anys ja hi treballava a la llibreria amb el meu pare i pràcticament m’hi ocupava. L’any 1989, vaig decidir dedicar-me totalment i vaig decidir fer una primera reforma, una aposta per una llibreria més gran i moderna. Va ser una reforma important. Al 94 vam fer una nova ampliació amb el local del costat i, l’última, al Nadal del 2021, quan vam fer una tercera ampliació, on actualment hi ha la zona infantil.

– Quin és el fons de la llibreria?

– Prop de 30.000 referències de tots els temes. No ens hem especialitzat, tot i que sí que hem fet sempre un fons especial dedicat al llibre infantil i juvenil.

– Com ha evolucionat el sector?

– Ha canviat molt i molt ràpidament. Fa uns 15 anys, el llibre de text era una venda molt rellevant. Amb l’arribada de tauletes i ordinadors a l’escola i la implantació del llibre digital, sobretot als centres públics, el llibre de text ha anat fugint de les llibreries tradicionals. Amb la crisi del 2008, el preu elevat d’aquests llibres, la iniciativa de socialitzar, el mercat de segona mà… vam passar d’un extrem a l’altra, de ser una part molt destacada a pràcticament desaparèixer.

– Com vau viure l’arribada del llibre digital?

– Com tot, al principi feia molta por. Després, amb el temps, el sector s’adapta i hi convius. Recordo un Nadal que el regal estrella va ser l’ebook. Era com una joguina per tothom, fins i tot gent que no era lectora habitual. Més tard es va normalitzar i ara hi convivim. Hi ha gent que per tema de vista prefereix paper, altres que per comoditat per portar a sobre, de vacances, el digital… Tot i això, en els últims anys, el llibre en paper s’ha consolidat com a objecte de regal i això va en augment.

– El llibre en paper també ha evolucionat?

– Sí, les edicions estan molt més cuidades, són més boniques. I en els últims anys, la gent jove, els adolescents, i sobretot les noies, valoren molt el paper. Han sorgit moltes col·leccions i sagues i tenen molt èxit. En general, les noies prefereixen més novel·les de fantasia i romàntiques i els nois són més de Manga i còmics. De fet, el còmic també va en augment, tot el que és gràfic està creixent perquè en versió digital no s’aprecia tant.

– Quins són actualment els gèneres més venuts?

– La novel·la, la ficció en general, continua sent el gènere preferit, la novel·la juvenil, de fantasia, romàntica… També la ciència-ficció ha patit una revifada a partir de la pandèmia, amb la recuperació de les distopies com les de 1984 i aquestes. Molta gent va dir… si és el que està passant!

– I la poesia?

– La poesia semblava que podia ser un gènere residual, però també ha revifat en els últims anys, sobretot en gent jove. És un fenomen que a nosaltres ens va sobtar. Han aparegut molts autors joves que escriuen poesia. Sovint tenen presència a xarxes i arriben a un públic jove al qual han aconseguit atreure com a lectors. Són autors que de vegades estan vinculats també al món musical, com per exemple al moviment de rap…

– Es llegeix més o menys que abans?

– Hi ha gent molt lectora i que consumeix molts llibres, i hi ha gent que és molt més esporàdica. Però crec que aquests compradors poc habituals, d’aquells que només compren per exemple per Sant Jordi, cada vegada troben més ocasions durant l’any per pensar a comprar un llibre. Cal dir que també es nota molt la bona feina que es fa amb els infants a les escoles estimulant l’hàbit lector des de la infància. Això porta els nens a demanar llibres i fer col·leccions i als pares no els sap greu gastar diners en un llibre. Penso que han anat creixent els hàbits de lectura.

-Un dels canvis més significatius dels darrers anys, és que les llibreries s’han convertit en espais d’activitats culturals.

– Històricament, sempre s’havien fet presentacions, però en els últims anys és cert que oferim moltes més propostes. Si organitzes una presentació, un taller o un club de lectura, dones al client el contacte amb un autor o un editor. Això es valora molt i cada vegada ho anem fent més. La gent ho demana i és una proposta molt agraïda, tot i que ens dona molta feina preparar-ho. Això i la digitalització han estat els grans canvis dels últims anys.

– Parlem de la digitalització. Com es compagina botiga física i virtual?

– Fa anys que teníem botiga en línia, més o menys actualitzada i anàvem venent alguna cosa. Però el canvi radical va arribar amb la pandèmia. Ens tanquen a tots i el nostre únic aparador era la web. Durant la pandèmia veníem tot per internet. Un cop superada aquesta, la gent ha tornat a la botiga física. Però l’aposta que vam fer primer per dinamitzar la web i després per les xarxes socials són canvis que han vingut per quedar-se.

– La setmana vinent és Sant Jordi i és diumenge. Com es presenta?

– Sant Jordi és la gran campanya del sector després de Nadal. De fet, comencem a preparar Sant Jordi a finals de gener, a parlar amb editors, amb distribuïdors… Esperem que el temps acompanyi i que no patim un desastre climatològic com l’any passat. És la gran festa de primavera que tenim al país.

– Per Sant Jordi, només triomfen els llibres dels personatges mediàtics?

– Crec que això ha passat una mica a la història. Sí que és veritat que per Sant Jordi molts personatges mediàtics treuen llibres i que hi va haver un moment que arrasaven. Però ara hi ha molta oferta de molt bona qualitat i, per tant, les vendes es reparteixen. També és veritat que els escriptors d’ofici que treuen un llibre cada dos o tres anys, s’hi aboquen molt a fer promoció i tot suma.

– Ens faries un pronòstic dels autors que seran més venuts?

– No sé… crec que Gemma Ruiz, que podria ser perfectament el Premi Sant Jordi d’enguany, i el Xavier Bosch. Penso que seran dels més venuts o estar en els cinc primers.

– Alguna recomanació personal?

– Això és més fàcil. En castellà, ‘Fortuna’ d’Hernán Díaz, un autor argentí. El seu primer llibre em va encantar i aquest m’han dit que és boníssim. I en català, un llibre complicat pel tema, però que a mi em va sobtar, ‘Aurora’ del Marc Artigau, és una història tempestuosa entre una mare i fill i com a escenari hi ha el tema dels furtius de corall.

– Per finalitzar, quins dos llibres que t’han marcat?

-L’illa del tresor, el llibre de la meva infància, i el Mecanoscrit del segon origen, que em va al·lucinar… segurament perquè el vaig llegir molt abans del que tocava, ja que la meva germana tenia nou anys més que jo…

NOTÍCIES RECENTS