El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i En Comú Podem Rubí (ECP) han arribat a un pacte de governabilitat, és a dir, per garantir l’estabilitat del govern socialista en els pròxims mesos, tot i que els comuns no formaran part de l’executiu, de moment. L’acord inclou facilitar l’aprovació del nou cartipàs de govern i les retribucions, a l’alça, dels regidors, càrrecs de confiança i assessors. Aquest punt ha generat molta polèmica i força crítiques. ECP ha reconegut que no estan d’acord amb aquesta mesura, però que han prioritzat poder incidir en les polítiques de la ciutat i fer realitat algunes de les seves propostes.

Certament, l’augment dels sous és qüestionable i difícil d’entendre per a la ciutadania en general, que no cobra ni de lluny aquests salaris. El govern defensa la pujada argumentant que feia molts anys que no s’augmentava, que cal dignificar la institució i posar en valor el servei públic. En tot cas, hi ha moltes formes de dignificar una institució, com ara ser el més transparent possible, aplicar codis ètics, oferir els millors serveis…, mentre que el servei públic ja està prou ben valorat, tan ben valorat que hi ha innumerables exemples de professionals de la política que s’aferren a la cadira a qualsevol administració. Tot i això, és legal.

Mirant més enllà del tema retributiu, hi ha aspectes a destacar en aquest acord. Per una banda, l’executiu socialista, en minoria, necessita suports per a poder governar. I a diferència del mandat anterior, quan van trobar el suport en Partit Popular i Ciutadans, en aquest mandat han mirat a les esquerres.

Les contrapartides que ha firmat En Comú Podem també són destacables. La redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal des de zero, la revisió del projecte de reforma del parc de Ca n’Oriol, que no convencia ningú, la inversió de dos milions d’euros en habitatge, una partida de 300.000 euros per invertir a les urbanitzacions o la millora dels pipicans, entre moltes altres.

Acceptar punts que no agraden a canvi de poder incidir en la gestió de govern, en definitiva, és fer política. Sembla que el clima inicial d’aquest pacte es basa en la confiança i el compromís. Si els compromisos no arriben a bon port, veurem què passa en el futur. En tot cas, i malgrat els lògics recels, l’acord suposa uns mesos d’estabilitat per al govern, que té molta feina a fer. Aquest és un nou mandat, la ciutadania va votar i els resultats són els que són. La ciutat no pot perdre quatre anys i tots els grups municipals han d’assumir el seu compromís amb la ciutadania.