L’alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez, va visitar ahir la rubinenca Neus Català acompanyada pel portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds, Ramon Capolat. Català va sobreviure als camps de concentració nazis i s’ha convertit en un símbol de resistència de les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.

Martínez va lliurar a Neus Català, que actualment viu a una residència a Els Guiamets, el seu poble natal al Priorat, un ram de flors en commemoració als 100 anys de vida que va complir el passat 6 d’octubre. La màxima representant de la ciutat també va entregar a la rubinenca una placa commemorativa.

Neus Català va iniciar-se a la vida política organitzant les Joventuts Socialistes Unificades del seu poble i es va afiliar també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Al 1939 va creuar la frontera amb 180 infants refugiats d’una colònia infantil de Premià de Dalt, on treballava com a infermera. A l’exili, a França, va participar plenament en les activitats de la Resistència.

Al 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa a la presó de Llemotges. L’any següent va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració conegut com el camp de les dones. Al camp, situat a 90 km de Berlín, hi van morir més de 90.000 persones. Més tard va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia de Flossenbürg, a l’antiga Txecoslovàquia. Al maig del 45 va ser alliberada per l’exèrcit aliat i va retornar a França, con va seguir lluitant contra el franquisme.

Actualment és militant del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). També és sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores, i presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació el 2005. En els darrers anys ha rebut la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. A més, va ser escollida el 2006 Catalana de l’Any.