El Casal Popular és una entitat recreativa que va fundar mossèn Josep Guardiet, rector de la parròquia de Sant Pere de Rubí, el 1921 de la qual es va commemorar el centenari fa tres anys. Si bé en un principi, com exposa Enric Escofet en el seu magnífic llibre “El Casal Popular. 100 anys de cultura a Rubí”, seguia postulats catalanistes, conservadors i catòlics, durant el franquisme es va sacrificar la propaganda nacionalista amb l’objectiu de preservar els valors catòlics i dretans implantats pel nou règim.
D’aquesta manera el 7 d’abril de 1940 es varen reprendre les activitats del Casal, instal·lat a l’antic edifici que havia estat la seu de la Joventut Nacionalista oficialment, i amb dos canvis molt marcats: el pas obligat del català al castellà i la seva nova denominació: de Casal Popular es va passar a dir Centro Parroquial de Acción Católica, encara que a partir dels 60 ja trobem la denominació de Casal Parroquial de Rubí. Això no obstant, encara als 70, com veiem a la fotografia, molt probablement presa en aquells anys, figurava dalt de la porta d’entrada a l’edifici la llegenda Centro de Acción Católica.
La posada en escena d’obres teatrals per grups vinculats al Casal sempre ha estat un dels plats forts del conjunt de les seves activitats. Des de la seva creació els grups de teatre eren o bé masculins (“Fortitud”) o bé femenins (“Virolai”). Com a anècdota direm que fins i tot a la representació per Nadal de l’”Estel de Natzaret” el paper de la Verge Maria era interpretat per un noi. El 1953, malgrat això, el rector Brugal va autoritzar la representació d’obres amb nois i noies i es recuperà l’antic nom de Fortitud el grup masculí d’abans de la guerra, que va ser el que va durar més temps i fou el precedent de l’actual Grup Escènic.
Una altra activitat en què s’ha destacat el Casal des dels seus orígens i que continuà en època franquista durant fins a l’actualitat, i possiblement la més coneguda entre la gent de Rubí, ha consistit en les representacions nadalenques dels populars “Pastorets”, que aquest any celebren el seu centenari. Malgrat això, l’obra “Els Pastorets” pròpiament dita, que és de Josep Maria Folch i Torras, a Rubí no s’estrenà fins al 1944.
També, especialment durant els primers anys del règim, s’organitzaven altres accions més relacionades amb l’Església com el Dia del Dr. Guardiet, en commemoració de l’assassinat del rector que fundà el Casal, les “Fiestas de Acción Católica” o els concursos de pessebres. I no hem d’oblidar que l’Esbart Dansaire, una altra entitat creada per mossèn Guardiet, efectuava moltes actuacions a l’escenari del Casal. Però a partir dels 50 es va anar independitzant de la tutela de la parròquia, igual que l’associació de pessebristes, creada el 1951.
A partir de la segona meitat del segle passat, especialment als anys 60, es va produir una renovació, fruit entre molts altres factors, del canvi generacional i dels nous aires dins tot d’una progressiva laïcització. S’organitzaria el Festival de la Joventut, colònies, grups d’escoltes… Sorgirien moltes associacions juvenils noves vinculades al Casal. A més, a poc a poc tornaria l’ús del català a la publicitat escrita i s’organitzaren noves activitats, algunes de les quals amb cert fons de denúncia social. En suma, la vella entitat bastió del conservadorisme catòlic va anar evolucionant cap a tendències de tipus més progressista, sense deixar de ser una entitat vinculada a la parròquia.
Amb l’arribada de la democràcia, l’entitat recuperà el vell nom de Casal Popular, encara que durant un temps, entre 1972 i 1983, l’edifici va ser tancat per deficiències estructurals.
NOTÍCIES RECENTS