L’antic pont-aqüeducte de can Claverí

RUBí D’ABANS

A la “carretera” de la Llana en direcció a Les Fonts, entre la riera i la via dels ferrocarrils, podem veure en un trencall a l’esquerra una estructura similar a un aqüeducte romà que rep el nom de pont de Can Claverí, molt a prop de la desapareguda masia del mateix nom. En realitat data del segle XVIII i el seu nom popular sembla que era el de “pont de l’aigua”.

I és que fou entre els anys 1752 i 1753 quan es van desviar les aigües del torrent de Can Ramoneda per menar-les cap a la riera de Rubí i així poder resoldre el problema del subministrament d’aigua als horts situats a la banda esquerra d’aquest aqüífer. En aquells temps el percentatge de terra de cultiu de Rubí destinat als horts era aproximadament un 1%, ja que la major part eren ceps. No obstant això, eren importants per a l’alimentació del dia a dia de moltes persones. Existien molts canals que tenien com a finalitat regar aquestes peces de terra i els regants, a partir de mitjans del segle XVIII, es trobaven sota l’autoritat municipal.

Abans del desviament, el torrent que venia de Sant Muç i can Ramoneda passava per darrere el Castell i abocava les seves aigües al rierol de Can Xercavins. Per fer les obres del pont, finançades pels regants i els propietaris de la zona, va ser necessari tallar una carena que es trobava a la zona i es va construir precisament per salvar el desnivell provocat.

La seva estructura, de pedra irregular i maons, està formada per tres arcs de mig punt (avui en dia se’n conserven dos) que sustenten el rec, reforçat avui en dia per formigó, al costat del qual es troba un camí pel qual encara actualment es pot passejar i des del qual es podia anar a l’ermita de Sant Muç. Existeix a la part superior de l’estructura una làpida de pedra amb una inscripció il·legible, però en la qual sembla detectar-se la data de 1753, any de la seva construcció. Sobre el pont també es va habilitar un rec que portava l’aigua des de les deus existents a la zona de Can Serra fins al molí del Castell de Rubí.

El 1780 el viatger Francisco de Zamora ens esmenta el pont quan va passar per Rubí: “Hay un puente para pasar una rierola muy buena y, al mismo tiempo, sirve de acueducto (Pont de l’Aigua)”. Més tard, ja al segle XIX, el poeta local Miquel Sèrvole ens parla del “pont de l’aigua” en la seva “Oda a Rubí”: “I el pont de dos arcades que hi ha a Can Claverí”. En aquell temps ja només es conservaven dues de les tres arcades originals.

Més tard, l’aigua corrent que portava el rec del pont també s’utilitzaria com a força motriu de la central elèctrica que donava energia a la fàbrica de “la Seda” (Pich Aguilera).

Si anem avançant en el curs de la història, constatem que abans de la rierada del 1962 es tenia constància de l’existència als voltants del pont d’una mina subterrània que recollia les aigües de les fonts situades als entorns i les portava a les “Basses de la Seda”, manades construir el 1832 per Narcís Menard, impulsor amb la seva societat de la fàbrica de les Fonts (actuals naus de l’Escardívol).
Actualment, el pont-aqüeducte de Can Claverí és de propietat municipal i protegit i catalogat com a bé cultural d’interès local al nostre Catàleg de Patrimoni. El 1993 va ser reparat a causa del seu mal estat, atès que fins aquell moment presentava símptomes d’enfonsament i es trobava cobert per vegetació i bardisses.

NOTÍCIES RECENTS