L’antiga fàbrica de Ca n’Alzamora: el “Vapor Vell”

La societat formada per l’emprenedor Narcís Menard i Josep Vall va comprar el 1833 cinc quarteres de terra a la masia de Ca n’Alzamora, que, en aquells anys i fins al 1855, pertanyia al municipi de Sant Cugat del Vallès, a fi d’edificar una nau destinada a usos industrials.

Fou construïda entre el 1837 i el 1840 i es va arrendar a una empresa que possiblement va ser des d’un principi Aranyó i companyia, encara que no es troba testimoniada fins al 1847, quan Menard era propietari únic dels terrenys, ja que l’any anterior Josep Vall havia abandonat la societat.

Ja des de 1834, abans de fer la fàbrica, la societat Menard i Vall (que, per cert, també seria propietària de les actuals naus de l’Escardívol) havia adquirit el dret de l’ús de les aigües de la bassa de la masia de Ca n’Alzamora, alimentada per una séquia i d’on vindria posteriorment la força motriu de la indústria que s’hi establiria fins a l’establiment de la màquina de vapor.

Aranyó i Cia es va dedicar a la fabricació de filats i teixits de cotó fins al 1852, en què es va dissoldre aquesta societat. La gestió passaria a una altra empresa, Narcís Olivet, Josep Pujol i Cia i el 1855, any en què les terres passaren a dependre del municipi de Rubí, es va instal·lar al lloc una màquina de vapor de 24 cavalls i una altra roda hidràulica. D’aquesta manera, vapor i força motriu de l’aigua proporcionarien l’energia necessària a l’establiment. També hem de dir que Menard va vendre el 1856 a aquesta companyia els terrenys i instal·lacions i es retirà dels negocis immobiliaris.

El 1858 Manuel Bertrand, procedent de Sant Feliu de Llobregat, va entrar a la companyia i va substituir Josep Pujol. D’aquesta manera va néixer la societat Olivet, Bertrand i Cia, que gestionaria l’empresa fins al 1865, en què Bertrand va adquirir tota la fàbrica i va quedar com a propietari únic. En aquells moments es disposava de 103 telers i una plantilla de 210 obrers i obreres.
Bertrand va introduir-hi, complementant la filatura de cotó, l’elaboració de teixits de pana, una tela molt popular a l’època, i augmentà el nombre de telers fins a 185. El 1874 es va portar a terme una ampliació de les instal·lacions, cosa que va fer que s’augmentés molt més l’ús de la força del vapor.

Un nou expandiment va tenir lloc el 1892, quan Joan Bertrand, fill de Manuel, va introduir-hi encara més telers; es constata que el 1905 la fàbrica ja comptava amb 317 telers que elaboraven panes. Anys més tard, el 1914, en Joan va adquirir la indústria dels germans Ribas, a l’altra banda de la riera, de tal manera que aquesta passaria a denominar-se “Vapor Nou” en referència al “Vapor Vell” situat a terres de Ca n’Alzamora, la qual tindria activitat fins al 1929.

A la zona de la vella fàbrica es van anar implantant noves empreses al llarg del segle passat: Azamon, cal Gaspà, Viloca i Batlle, etc., algunes de les quals han perdurat fins als nostres temps, però altres han desaparegut o bé s’han traslladat a altres llocs de Rubí.
Els últims vestigis de l’antic “Vapor Vell” es van enderrocar el 1999.

NOTÍCIES RECENTS