Ja en un planell de 1873 es pot veure com hi havia un espai públic al centre de Rubí que era la “plaza Nueva”, que se situava tocant l’actual carrer del Dr. Robert. A la part oriental, davant de la desapareguda cansaladeria Milà, hi havia la plaça o placeta de la Marquesa, anomenada així perquè havia estat una donació al municipi per part de la marquesa de Barberà, propietària del castell i de moltes terres de Rubí. En mig hi havia una font on molta gent anava a omplir els seus recipients.
Entre aquests dos espais oberts, on ara és el centre de l’actual plaça de Catalunya, es trobaven els horts del Malet, just al centre de l’actual plaça. Entre 1912 i 1914 es va fer la unificació de les tres zones i es va crear una gran plaça amb impressionants arbres que s’anomenaria plaça de Salmerón. Aquesta denominació duraria fins al 1939, quan els vencedors de la guerra la batejaren com a “plaza de Primo de Rivera”.
La plaça ha rebut molts noms populars al marge de la seva denominació oficial. Pel fet que des que es va crear hi havia sempre un sortidor al mig, era coneguda com a “plaça del Sortidor”. Per altra banda, sembla que a l’estany d’aquest sortidor hi havia peixos vermells, per la qual cosa un altre nom era el de “la plaça dels Peixos”. També, abans que es construís l’edifici de la Cambra a finals dels anys 20, era considerada com a “la plaça del Jardí”, pel seu precedent, el cafè “del Jardí”. Finalment, durant el franquisme també s’imposà el nom popular de “plaça del Casino”.
El 1928 es va fer una remodelació de la plaça. De fet, en aquesta dècada s’havia bastit ja la Cambra Agrícola Oficial, futur “Casino Espanyol”, que ocupava gran part de la banda nord i que podem veure a la foto que acompanya aquest article, datada als anys 30. No podem deixar d’esmentar, a més, l’edifici de la sucursal de “la Caixa” a la cantonada amb el carrer Fondo (en aquella època passeig d’Alfons Sala), que ja existia des de 1916, però amb una nova cara durant els anys 20.
Altres llocs i establiments que donaven a la plaça havien estat la botiga de cal Llauner (de la família Soler), la pastisseria de cal Llonch i l’edifici dels calçats Miralles, fent cantonada amb el carrer de Maximí Fornés. A l’altra banda cal destacar, a més del Casino, una barberia (la del senyor González) i el ja desaparegut forn Presas (on ara es troba l’actual establiment Vivari). No podem oblidar tampoc la font, a la part est, del nen amb l’oca, que malauradament va desaparèixer un dia dels anys 80 del segle passat.
Quan vingué la democràcia a Rubí, a finals del 70, se li va atorgar el nom de plaça de Pep Rovira, però mercès a la pressió dels veïns, va ser batejada com a plaça de Catalunya, nom que encara porta.
Actualment, i després de la remodelació dels anys 90, la plaça està ocupada per les terrasses dels bars ubicats a la part sud. Al mig hi ha una font d’estil contemporani, però, segons la majoria de les veus, aquest espai ciutadà ha perdut l’encant que sempre havia tingut. Així i tot, és un dels llocs més freqüentats pels rubinencs i rubinenques.
NOTÍCIES RECENTS