Al lloc ara ocupat per la plaça de Pla i Pallejà hi havia hagut les que s’anomenaven ‘les basses de la Seda’ i que durant els anys 50 varen ser les primeres piscines públiques de Rubí.

Eren dues i foren construïdes el 1836 per Narcís Menard, amo de la fàbrica que avui constitueix el complex cultural Escardívol. La més gran es trobava al carrer de Terrassa (actualment, Doctor Gimbernat). Servien per proveir d’aigua les naus industrials. S’alimentaven de la riera per mitjà d’una resclosa prop del Bullidor i d’un rec, que també regava els ‘horts de l’illa’. Una altra font d’alimentació venia d’una mina que es trobava sota dels horts esmentats. Aquestes basses s’havien de netejar sovint.

Als anys 30, el regidor de Cultura, Miquel Segura, aconseguí de la Generalitat la construcció del Grup Escolar que s’hi va fer al costat de les basses, que fou acabat el 1932. A la postguerra va seguir en funcionament com a escola nacional que seguia els paràmetres de l’educació franquista.

A finals dels 50, les basses es varen rehabilitar, un cop adquirides per l’Ajuntament, com la primera piscina municipal que tingué Rubí. Hi havia, però l’inconvenient que s’havien de netejar sovint, cada quinze dies, és a dir, buidar-les d’aigua i tornar-les a omplir, tal com es feia quan eren d’ús industrial.

La rierada del 62 va afectar molt l’estructura, especialment el rec que alimentava les basses, i això va fer que es reduís notablement el cabal d’aigua. Va passar a ser un indret erm que es negava quan plovia i amb presència de nombroses rates.

Aquell mateix any, a l’edifici de l’antiga escola, un cop remodelat, s’hi ubicà la Delegació Local del ‘Frente de Juventudes’, fins que a finals del 1975 es va tornar a obrir com a ‘Casal de la Joventut’. Com he dit al principi, ara la zona està ocupada per un bloc de pisos al voltant de la plaça de Pla i Pallejà.
Finalment, cal dir que en aquesta zona, a la Festa Major s’hi instaŀlava un circ i la fira.