A la nostra població, al llarg del segle XX, pel que sabem hi ha hagut almenys dues promocions d’edificar el que coneixem popularment com a “cases barates” o habitatges destinats a famílies de no molts recursos. La primera va tenir lloc el 1928. Concretament el 25 de gener d’aquell any es va crear la Societat de la Cooperativa Urbana. La comissió organitzadora era encapçalada per Manuel Molina, Lluís Duran i J. Martret. El seu objectiu era proporcionar als socis terrenys a fi que poguessin edificar cases familiars que acabarien sent propietat seva. Pagaven una pesseta al mes i una quota d’entrada de 25 pessetes. La Cooperativa, a part de la construcció d’aquests habitatges, també tenia la intenció de crear institucions de cultura física i educació, mutualitats, etc.

El terreny que es va destinar a l’edificació d’aquestes cases estava situat a la part est del nucli urbà de Rubí, entre l’actual carretera de Sant Cugat i el carrer de Joan Maragall fins a l’avinguda de l’Estatut, que com és obvi, no existia en aquella època. Eren terrenys adquirits a la família Viver, propietària de Ca n’Oriol i estaven al costat del petit barri que es va crear al costat de les Escoles Ribes anomenat “darrere dels col·legis”.

El 1928 ja tenien terra per a poder edificar 27 habitatges familiars i hi havia uns equips que treballaven de manera voluntària. Cal dir que aquest mateix any, entre els actuals carrers de Joan Maragall i de Joan Ramón Jiménez (plaça d’Ernest Lluch) es va instal·lar la popular font dels Enamorats o “dels Petons”. Finalment, el 1934 es va realitzar el sorteig de poder construir la primera casa: el soci número 1 va escollir en primer lloc una parcel·la i posteriorment es va fer el sorteig entre la resta.

S’accedia a aquest nou barri per un pont que sortia del carrer de Llobateras, existent encara a la dècada dels anys 60. De les “cases barates” d’aquesta zona no resta avui en dia pràcticament ninguna, ja que la zona fou urbanitzada amb grans blocs de pisos als anys 70.

En segon lloc parlarem de la promoció de “cases barates” dels anys 50, creada per iniciativa de l’Ajuntament dirigit per l’alcalde Josep Fortino i l'”Obra Sindical del Hogar”. Segons informació facilitada per Joan Calaf, al qual agraïm, el projecte es concretà en l’edificació d’un conjunt de cases (entre 50 i 60, segons ens ha comentat Andrés Méndez) les quals encara podem veure una trentena als carrers de Lepanto, Sagunt, Covadonga i Numància (a la part nord del nucli urbà, prop de la comissaria dels Mossos) destinades a persones amb pocs recursos i subvencionades amb 50.000 pessetes. Consten de planta baixa i un petit altell triangular.

L’expansió urbanística de Rubí, amb la construcció massiva de blocs d’habitatges als anys 70 ha deixat enrere aquestes iniciatives, que foren en el seu temps un notable avanç social.