Josep Maria Pijuan

Tot un seguit de mitjans de comunicació, empreses d’assegurances, els bancs, fons d’inversió, etc. estan fent des de temps immemorial una campanya per intentar convèncer a la ciutadania que les pensions són deficitàries i plantegen que en el futur les pensions no es cobraran o seran molt minses per tots aquells que ara, com ara, estan encara treballant.

Això no és un argument d’avui dia. El primer intent seriós es va fer l’any 1994 i producte d’aquell debat es va generar el que es coneix com el Pacte de Toledo, que no és més que una comissió parlamentària que cada “x” temps genera informes que en molts casos són recolzats per sectors concrets de l’arc parlamentari, sense que hi hagi hagut en aquest període un consens implícit clar de tots els partits. Altres informes ens diuen, i aquí hi ha un exemple, que en els onze primers mesos del 2021 els fons de la Seguretat Social van registrar un superàvit de 1.222 milions, enfront del dèficit de 18.443 milions aconseguit en el mateix període de 2020, no oblidem aquest any primer de la pandèmia de La Covid-19. En termes de PIB, el superàvit de la Seguretat Social 2021 se situa en el 0,1%, mentre que en el mateix període de l’any anterior es va assolir un dèficit que suposava l’1,64%. Aquest millor comportament és conseqüència d’un creixement dels ingressos del 6,4% (destaca la bona evolució de les cotitzacions amb un creixement del 5,1%) enfront del descens registrat en les despeses d’un 4,3%.

Si es descompta tant en 2020 com en 2021 l’impacte associat a la Covid-19, el subsector dels fons de la Seguretat Social hauria obtingut un superàvit d’11.487 milions el novembre de 2021, i de 8.332 milions de 2020.

Aquestes dades de la comptabilitat nacional demostren una vegada més que la Seguretat Social i les pensions en concret són perfectament sostenibles. Si no ho ha estat en el passat és degut, al fet que se li han carregat despeses que no li corresponien i al fet que intencionadament, es va esgotar el fons (GUARDIOLA) de les pensions. I diem intencionadament, perquè amb això, es perseguia que l’Estat no assumís les seves obligacions traspassant-les a la Seguretat Social, encara que no li corresponguessin.

Continuem esperant que es compleixi l’acord del Congrés, i realitzar l’auditoria de les despeses de la Seguretat Social que es van desviar a altres fins al llarg dels últims quaranta anys. Aquest és un tema, el de l’auditoria, que sembla que el PSOE s’està tirant enrere i es nega a la seva realització. Aquest fet és una mostra més de no voler que se sàpiga la veritat del superàvit de les pensions i continua volent fer creure a la ciutadania la inviabilitat de les pensions tal com avui estant concebudes.

Hi ha una altra segona intenció mantinguda des de fa més de quaranta anys, convèncer a la població espanyola que el sistema públic de Pensions no és sostenible.

Les pensions són una partida molt llaminera, uns 140.000 milions d’euros anuals, de la qual estan tractant d’apropiar-se els bancs i fons d’inversió, i companyies d’assegurances i per a això, tracten de convèncer-nos que són sostenibles i que, si no invertim en plans privats, no tindrem pensions públiques quan ens jubilem. Per al poder financer i els diferents governs, és molt important que la Seguretat Social continuï en dèficit, ara que té superàvit en fer-se evidents les despeses impròpies que li carregaven, i gràcies a un major control dels abusos laborals, ve el pròxim atac a la seva solvència. Els Plans privats de pensions allà on s’ha posat a la pràctica (Alemanya, o Xile entre altres) ha significat un fracàs que ha comportat que l’aportació que ha fet el treballador i l’empresa no hagi tingut cap revalorització i en molts casos la seva pèrdua ha estat absoluta.

En un sistema de repartiment de les pensions com és el de l’Estat espanyol, el fet de reduir les cotitzacions de les empreses i dels treballadors a la Seguretat Social, és una pèrdua d’ingressos a la caixa comuna de la seguretat social i no tan sols una pèrdua pels pensionistes del demà, sinó també pels pensionistes actuals. Aquest és l’immediat projecte del govern espanyol i enfront d’això, el Moviment en Defensa de les Pensions Públiques dignes juntament amb els sindicats i els partits polítics d’esquerra haurien de centrar la seva batalla. Per unes pensions públiques dignes, per la lluita contra els plans privats de pensions! Aquest ha de ser el nostre objectiu i la nostra aposta per al 2022.