Als anys 50 del segle passat, l’Escuela Nuestra Señora de Montserrat, que així es deia l’actual Escola Mare de Déu de Montserrat es va comprometre en l’àmbit de l’ensenyament professional en què no hi havia cap centre dedicat a aquesta tasca a la nostra població i la nova expansió industrial necessitava personal expert i tècnic per tirar endavant.
Un primer embrió del que seria la futura escola professional del centre es va ubicar a la planta baixa. Es va contactar amb industrials de la vila per tal de finançar les despeses de les obres d’adequació dels tallers i per comprar eines o maquinària per impartir les classes pràctiques. En un principi es va arribar a recollir 410.383 pessetes.
Encara que el primer curs va ser el 1954-1955, el 7 d’abril de1957 l’arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego va inaugurar oficialment l’”Escuela Profesional Nuestra Señora de Montserrat”, que durant 20 anys seria l’única a Rubí. Fou gràcies a l’impuls que va donar el rector Miquel Rubio i a les aportacions de moltes empreses que hi havia a Rubí en un moment, com ja hem dit abans, de gran auge de l’activitat industrial. Esmentem la important ajuda econòmica d’empreses com Germans Boada, Josa, Cal Gaspà, Tymesa, Viloca i Batlle, Aza- món, etc.
El primer director de l’escola professional de l’Escola Montserrat va ser Jordi Quintas. S’hi instal·là un taller de mecànica i un d’electricitat i es formava l’alumnat sobre tres sectors: electricitat, mecànica i tèxtil (els que més abundaven a les indústries de Rubí). Les classes eren de 17.30 a 22 h i els preparaven perquè poguessin examinar-se a l’Escola Industrial de Terrassa, que era el centre que expedia el títol oficial i on anaven a fer classes un cop per setmana, segons un conveni establert amb l’escola. Els alumnes acabarien tenint títols d’ajustador matricer, delineant industrial i instal·lador elèctric.
Si bé en un principi, com hem dit, l’ensenyament i els materials eren finançats per les empreses locals, al llarg del temps va anar minvant la col·laboració de les indústries de Rubí, però això no va impedir que anés creixent el nombre d’alumnes cada any i que el 1962 ja comptés amb 7 aules, laboratori químic i taller de mecànica. Dos anys després, ja tenia 100 alumnes matriculats, i el 1967 eren 110 els joves que hi aprenien un ofici.
Per acabar direm que el curs 1984-1985 fou malauradament l’últim que impartí l’escola professional, ja que va quedar sense subvenció per no complir els requisits materials que exigia la nova Llei General d’Educació (1970), que s’implementaria als centres escolars a partir de 1973. El fet és que quan s’oficialitzaren els estudis de Formació Professional aran de la llei l’escola Montserrat no disposava de l’espai suficient que marcaven les noves directrius.
Tot i així hem de reconèixer la gran labor social que va fer aquest centre, que havia fundat el Dr. Guardiet el 1919, quant a preparar joves rubinencs per exercir una professió tècnica en un moment d’esplendor de la indústria local.
NOTÍCIES RECENTS