Daniel Gómez Arias. Director tècnic de waterpolo i escola Club Natació Rubí

El mal any que portem arran d’aquesta pandèmia, grans pèrdues econòmiques i socials, l’esport no ha quedat exempt i ha patit aquests canvis negatius.

L’esport ha estat una víctima més en aquesta pandèmia amb grans pèrdues econòmiques i, també, socials. La cancel·lació de grans campionats, els Jocs Olímpics, per exemple, la pèrdua de patrocinis o les mesures restrictives han propiciat canvis negatius en un àmbit molt important de la nostra societat.

Els esportistes professionals, d’alguna manera, han sabut adaptar-se i intentar seguir endavant amb el just i necessari; camps de futbol, pavellons o piscines sense públic i amb una bateria de normes sanitàries establertes en un protocol.

Però l’esport és fonamental no només per als pocs privilegiats que viuen d’això, el gran percentatge d’esportistes federats són amateurs i competeixen en moltes ocasions amb equips professionals. En Rubí hi ha més d’un equip així i s’hi parlen d’esport femení encara té més mèrit el seu dia a dia. Per admirar aquests col·lectius.

Ells han vist com els seus campionats, lligues o torneigs han estat molt de temps suspeses o directament anul·lades. Molts ni tan sols han tornat a reprendre els entrenaments perquè la disponibilitat horària de l’espai que requereixen no està disponible pel toc de queda. Aquests i aquestes joves o adults que practiquen, entrenen i competeixen amb l’única retribució de la satisfacció que els dona el seu esport, però entrenar ho fan com autèntics professionals, són un dels grups més damnificats en temps de coronavirus.

Però també vull recordar d’un altre col·lectiu, no menys important, que han patit danys, potser irreversibles, com són els nens i nenes que necessiten i requereixen l’esport com a part del seu desenvolupament vital.

Molts dels nostres joves han estat gairebé un any sense poder entrenar. I és fonamental aquesta pràctica per al seu creixement perquè l’esport educa, instrueix i fa adquirir valors com el sacrifici, la constància i el respecte. A més de ser beneficiós per a la salut, està demostrat que els esportistes des de petits potencien més les seves habilitats tant físiques com socials molt importants en el seu futur, com treballar en equip o respectar decisions dels seus entrenadors.

Caldria estudiar les possibles conseqüències de la pandèmia en els esportistes per tenir un coneixement real de la situació psicològica envers l’esport.

D’aquesta manera segur que els entrenadors poden tenir més eines de treball preventiu i de correcció, anticipar-se a possibles problemes que puguin derivar d’aquest any maleït.

Per concloure, m’agradaria transmetre l’esperança que, d’aquest “temporal”, sortirem reforçats, més capacitats i comprensius davant el canvi, més preparats davant les dificultats i sobretot, que valorarem més poder tornar a realitzar el que ens apassiona, entrenar i competir.