L’exposició d\’indumentària d’homenatge a la modista Maria Illa al Museu Municipal Castell arriba als seus últims dies. Qui no l’hagi gaudit fins ara ho pot fer fins aquest diumenge 15 de desembre. La mostra és un breu recorregut, evocador de la història del poble, recordada per molts amb una mica de nostàlgia. L’acollida a la mostra ha estat molt bonica i cal agrair-la de debò.

La gratitud es fa extensible a totes les persones i entitats que primer van acollir la idea i que després, de manera entusiasta i incondicional, han prestat els materials de què s’ha nodrit l’exposició. I que han permès, mitjançant la indumentària, mostrar fets i esdeveniments que són història d\’un poble que es resisteix a romandre en l’oblit.

A través de la mostra exposada han ressorgit fets tant importants, i quasi oblidats, com podrien ser els Jocs Florals de l’any 1956, celebrats al “Casino Español”, o recordar el Ball de Gala de la Festa Major, també al Casino: una matinal en què les noies lluïen els seus vestits llargs amb gran elegància. En definitiva, posar en relleu petits esdeveniments que fan gran la nostra història.

L’esforç ha valgut la pena, malgrat haver patit l’acostumada manca de sensibilitat cap a la història passada per part d’institucions, que haurien de ser extremadament rigoroses a l’hora de preservar la memòria del nostre poble. Un propòsit que mai hauria de quedar en segon pla, per culpa d’interessos merament corporatius.

Com en tants d’altres esforços privats per refer la memòria rubinenca, en tant que promotora de l’exposició, m’he vist sorpresa per l’incompliment de compromisos adquirits en un principi per l’organització, i per un tracte que no es mereixia l’impuls fervent de tantes persones que han donat suport al projecte. Tot i així, l’homenatge a la Maria Illa s’ha complert i, malgrat els entrebancs, l’experiència, a l’espera de temps millors, només pot ser qualificada d’inoblidable.