Aquest 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la violència masclista

Cristina Carrasco

Les denúncies per violència de gènere al Vallès Occidental han arribat al seu màxim històric durant el segon trimestre del 2023: 650 denúncies, un 7,3% més que al trimestre anterior. Segons les dades de l’informe de l’Observatori del Consell Comarcal, és la xifra més elevada des de 2013 i supera àmpliament la mitjana registrada durant els segons trimestres des d’aquell any, que era de 478.

A Rubí, durant els sis primers mesos de l’any s’han presentat 197 denúncies i en totes elles ha estat la víctima qui ha fet el pas de cursar la denúncia. No sempre això és habitual. En el conjunt de la comarca, fins al juny es van cursar 1.256 denúncies per violència de gènere, de les quals 1.060 van ser plantejades per la víctima, 125 van tirar endavant arran de parts de lesions que els centres sanitaris van fer arribar al jutjat o a la policia, 60 denúncies van ser presentades directament pels cossos policials, i només 3 van ser interposades per familiars de la víctima.

Delictes relacionats amb violència masclista

Pel que fa a delictes relacionats amb violència de gènere, a la nostra ciutat s’han registrat durant els primers sis mesos de l’any 249 delictes, dels quals 219 han estat per lesions lleus, 8 contra la llibertat i integritat moral i la intimitat, i 24 motivats pel trencament de penes i mesures de protecció.

Sobre les ordres de protecció, de gener a juny, els jutjats del partit judicial de Rubí han rebut 39 sol·licituds d’ordres de protecció, de les quals els jutges han establert 26 ordres i n’han denegat 13. En el conjunt de la comarca, se n’han incoat 231, de les quals s’han adoptat 110 i se n’han denegat 120, a més d’una que no va estar admesa a tràmit.

El partit judicial de Rubí presenta una de les ràtios més elevades d’adopció d’ordres de protecció amb un 22,4%.
Cal destacar que la proporció d’ordres de protecció denegades al Vallès Occidental durant els sis primers mesos d’any, que sumen 120, el que representa el 5,94%, és inferior a la província de Barcelona, on es van denegar 1.075 (54%), però superior al conjunt de Catalunya (50,6%). De fet, la denegació de les ordres de protecció en l’àmbit català continua sent notablement superior a la del conjunt de l’estat (30,5%).

Resolucions judicials

D’altra banda, gairebé el 12% de les resolucions judicials sobre casos de violència de gènere a Rubí acaben en sentència condemnatòria, davant el 2,8% que es dicta l’absolució. El més habitual és el sobreseïment provisional, el 43,3% de les resolucions, és a dir, que el jutge ha entès que les proves de la instrucció són insuficients per continuar el procés penal. En el conjunt de la comarca les dades són similars. Així, el 16,2% de les sentències són condemnatòries, davant un 1,5% d’absolucions. El més comú és el sobreseïment provisional amb un 41,1%.

Més enllà de les dades

Darrere les dades de casos de violència de gènere hi ha molt més. Cinquanta-una dones assassinades fins a l’octubre d’aquest any per les seves parelles o exparelles a l’estat espanyol. Cinquanta-un assassins.

Sandra, Paqui, Nicola, Hanane, Laura, Carla Elena, Erica, Encarnación… són els noms d’algunes dones que han mort aquest 2023 per violència de gènere, famílies desfetes, fills que s’han quedat orfes i l’obvietat que queda molt camí per recórrer. La violència masclista és un problema social estructural, i l’educació i la sensibilització són primordials per canviar aquest fet.

És cert que la societat està més conscienciada, que la policia té més eines, que hi ha més recursos disponibles i que les lleis han canviat per intentar lluitar contra la violència de gènere. Però és insuficient. Les xifres ho demostren: any rere any les víctimes continuen sumant.

‘Pensava que la culpa era meva’

La Maria insisteix reiteradament que no donem cap dada, ni tan sols el nom de pila, que serveixi per identificar-la. “Tot i ser una ciutat ja gran, al final és com un poble on tot se sap. Estic intentant passar pàgina i vull protegir, per davant de tot, la meva filla. Vull començar de nou”, ens explica. La seva història és la d’una dona que es va casar jove i enamorada del seu marit, un professional liberal ben situat. Amb bona situació econòmica, bons llocs de feina i un futur al davant.

“Potser sempre havia estat una mica controlador, que si on anava, que si el mòbil, però mai no li vaig donar importància perquè ens estimàvem”, recorda la Maria. Primer van arribar els crits i els insults, els xantatges amb la família i els amics, a poc a poc l’aïllament social. “Em feia vergonya dir el que patia a casa i pensava que la culpa era meva”. Un dia, va rebre un cop de puny. “Ho vaig amagar, vaig dir a la feina i a la família que em trobava malament per no haver de sortir i ell em va demanar perdó mil i una vegades. M’ho vaig creure perquè ell m’estimava”. Quan es va quedar embarassada, va pensar que igual tot s’arreglava. “Va ser pitjor. Tot li molestava, jo no feia res bé, no m’arreglava prou i si ho feia, pitjor. Patia per la meva filla, però no era capaç de donar cap pas. Ell em pegava cada vegada més sovint i més fort. Cada cop em costava més dissimular i les visites al CAP eren més freqüents. Això sí, havia caigut al bany o havia tingut un petit accident. Sempre amagant la veritat”. Va intentar parlar amb la família però, en aquest cas, no trobar suports.

Quan la seva filla tenia dos anys, després de rebre una pallissa la Maria va fer el pas. Va marxar amb la nena, va buscar ajut i finalment el va denunciar. “No ha estat fàcil. Gens fàcil. Vaig marxar sense res. Em sentia sola i desprotegida. Durant molt de temps, he pensat que la culpa era meva. Encara arrossego sensació de vergonya, de por, d’angoixa. Malgrat que han passat alguns anys, continuo en tractament psicològic i la meva filla també”. La dona insisteix “cal que alguna cosa canviï. Cada cop que sento que una dona ha estat assassinada per la seva parella, penso que podria haver estat jo”. La Maria anima les dones que es trobin en aquesta situació a denunciar. “Tot és difícil, però la teva vida i la dels teus fills ha de ser el primer”.

Com demanar ajuda en cas de violència masclista?

Les dones que estan patint violència de gènere tenen diversos recursos per demanar ajuda. Hi ha el telèfon específic d’atenció i informació: 900 900 120.
Funciona les 24 hores del dia cada dia de l’any, atén consultes i urgències; és gratuït; no queda registrat al mòbil i és confidencial.
En cas d’emergència per una agressió també es pot trucar al 112. També funciona el WhatsApp 601 00 11 22 per oferir informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista.Si es vol denunciar es pot anar als Mossos d’Esquadra o als jutjats especialitzats en violència de gènere. A Rubí, a més, es pot trucar al 092 de la Policia Local les 24 h del dia, o al telèfon del carrer Prim: 93 588 70 00, de 9 a 14 h.