Un 8,8% dels alumnes catalans diu que cada dia o gairebé cada dia sent que té ganes de morir-se o d’adormir-se i no tornar-se a despertar més, i un 5,9% pensa amb la mateixa freqüència a fer-se mal o lesionar-se de forma voluntària. Són alguns dels resultats de la macroenquesta realitzada per la Generalitat de Catalunya a alumnes d’entre 10 i 18 anys, que es va fer pública a finals del 2022. El qüestionari de 27 preguntes per avaluar el benestar emocional de l’alumnat va ser contestat per 267.000 joves d’uns 2.000 centres i és el sondeig més gran que s’ha fet mai a Catalunya sobre la salut mental dels adolescents.

Segons l’enquesta, quatre de cada deu alumnes diuen que la pandèmia els va provocar por, tristesa, ira o ràbia. La majoria ho van superar a mesura que van anar tornant a la normalitat, però preocupa un grup d’adolescents que no ha superat aquests sentiments: un 13% de l’alumnat manifesta que, tot i haver recuperat la normalitat, continua sentint-se trist o expressa que té ràbia i un 7% manté el sentiment de por.

L’enquesta també preguntava sobre els suports que tenen els adolescents quan noten desequilibris del benestar emocional. Poc més de la meitat, un 50,4%, deien que, durant la pandèmia, la relació amb la família s’havia mantingut estable. Per alguns, fins i tot havia millorat, un 27,7%, mentre que per a un 11,8% havia empitjorat.

Per al 73%, els amics són el principal suport dels adolescents dins dels centres educatius, tot i que també hi destaca la figura del tutor o tutora, amb qui un 35,9% dels estudiants diuen que poden comptar si tenen un problema personal. Tot i això, també hi ha joves que se senten perduts: un 8,6% expressen que no poden comptar amb ningú quan tenen un problema personal greu, i un 14% asseguren que la seva família i amics mostren poc interès en allò que els passa.

Resultats d’estudis, informes, enquestes i els mateixos professionals corroboren que des del 2020 s’ha registrat un augment generalitzat del malestar emocional i dels problemes psicològics, especialment en la població més jove. I Rubí no ha estat una excepció.

Carme Gràcia, tècnica de l’àrea de Salut Pública de l’Ajuntament de Rubí, assenyala que “durant la pandèmia vam detectar diferents senyals que indicaven que la salut mental dels joves a la ciutat havia empitjorat”.

Eines per a la gestió emocional

Davant aquesta situació, el Servei de Joventut va posar en marxa finals del 2020 el servei JOxMI, un espai d’escolta i acompanyament emocional per a joves a càrrec d’una psicòloga. Cecilia de Gracia, psicòloga general sanitària amb llarga experiència en joves i gestió emocional, explica que el JOxMI no és un servei psicològic a l’ús. “És un servei on escoltem el jove i l’ajudem a gestionar les seves emocions, li oferim eines i recursos per a resoldre petits conflictes, malestars o problemes puntuals, però no fem una avaluació, un diagnòstic o una intervenció”, apunta.

El servei es dirigeix a joves de 12 a 29 anys i cada sessió dura 45 minuts, amb un màxim de cinc visites, i és totalment gratuït.

La psicòloga assenyala que hi ha moltes problemàtiques que s’han incrementat arran de la pandèmia: problemes d’ansietat, simptomatologia depressiva, trastorns de conducta alimentària…

L’ús -i abús- de les noves tecnologies i les xarxes socials també ha agreujat algunes d’aquestes problemàtiques de salut mental. “Abans si et passava alguna cosa, possiblement quedava en el nostre espai més relacional, ara, amb les xarxes, estan més exposats”, comenta Cecilia de Gracia, qui afegeix que l’autoexigència genera molta frustració, inseguretat o ràbia: cal ser el millor, el més guapo, el que millor cos té, el que millors notes treu…

La psicòloga assenyala que “molts joves no saben com gestionar les seves emocions, ni tan sols tenen vocabulari emocional”.

A la consulta del JOxMI, els proporcionen eines per gestionar aquesta emoció. “Què sento, què em preocupa, aquests pensaments són proporcionals o no, què puc fer, tinc alternatives?”, explica. De vegades, troben recursos en el mateix Espai Jove Torre Bassas, on algunes de les diferents activitats que es programen els poden ajudar a socialitzar o a comunicar-se. D’altres, és necessari recórrer a l’entorn familiar o comunitari, però és el jove qui pren la decisió, un cop ha rebut l’orientació i assessorament.

De Gracia insisteix que “si es detecta un jove amb una problemàtica amb una simptomatologia que em fa pensar que pot ser una situació que s’hagi d’abordar des d’altres serveis, posem en marxa el circuit per derivar-lo a serveis sanitaris, socioeducatius o comunitaris, segons sigui cas”.

També els ensenya a escoltar-se i a sentir-se per intentar controlar emocions més explosives com la ràbia o el pànic i a explorar com es poden generar emocions positives. “Cal que el jove es pregunti què li motiva, què li fa sentir bé, a més d’establir pautes de son i d’alimentació saludables, ja que molts no tenen hàbits i han de començar a posar-se límits”, apunta la psicòloga.

El jovent interessat pot demanar cita prèvia a través del WhatsApp 630 766 379, a través de la web rubijove.cat/infojove o enviant un correu electrònic a [email protected].

Segons Sandra Borrego, tècnica de Joventut, l’any 2022 el servei del JoxMI va rebre 138 peticions de consulta, de les quals més del 60%, una dada que va en augment, han estat noies.

Treball en xarxa

Tant els serveis de Joventut com el de Salut Pública destaquen la importància del servei en xarxa per arribar a més jovent, per detectar més ràpidament casos que necessiten intervenció urgent i per treballar en el disseny d’un pla d’acció preventiu. En aquest sentit, Rubí compta amb la Taula Jove de Salut, que es va posar en marxa l’any 2018, però que amb la pandèmia va quedar aturada i després es va reactivar amb molta feina al davant. 

La Taula està formada per una treballadora social del Centre Salut Mental Infantil i Juvenil, la psicòloga del JOxMI, i tècnics dels serveis de Joventut, Salut Pública, Serveis Socials, Educació i Diversitat Funcional. També en formen part les infermeres del programa Salut i Escola, professionals que estan unes hores a cada centre escolar, si aquest ho vol, i a les quals l’alumnat es pot adreçar per fer consultes relacionades amb la seva salut.

Per a Carme Gràcia, tècnica de Salut Pública, i Sandra Borrego, tècnica de Joventut, la taula els permet recollir molta informació sobre la salut dels joves en general i de la mental en particular i treballar en la prevenció. “En la taula, les infermeres relataven que darrerament havien rebut moltes peticions per problemes d’ansietat”, explica Gràcia.

Tallers i altres recursos

Des del Servei de Joventut, s’estan oferint en els centres educatius públics i concertats una seixantena de tallers relacionats amb la gestió emocional. Sandra Borrego explica que “es tracta de tallers relacionats amb l’ansietat, l’autoestima, la sexualitat, l’assetjament o la mateixa gestió de les emocions”. Els tallers els imparteixen professionals com la mateixa psicòloga del JOxMI o la sexòloga responsable del servei SEX-OH-LÒGIC, una altra de les cinc assessories que també s’ofereixen a la Torre Bassas. Per a la tècnica, el fet que l’alumnat ja conegui aquestes professionals afavoreix que els joves amb alguna dificultat s’animin a dirigir-se al servei.

A través de la Guia Educativa, els centres van demanar l’any passat 83 tallers de diferents temàtiques, entre aquestes de gestió emocional, mentre que aquest curs s’han sol·licitat uns 150 tallers, el que permetrà arriba a 3.594 alumnes. A més, l’espai Jove Torre Bassas també ofereix de manera mensual un taller en grup que dirigeix la psicòloga del JoxMi, com ara ‘Em sento trist/a i no sé per què’ o ‘Estic enamorat/ada o estic enganxat/da?’.

Pel que fa al servei de Salut Pública, el curs 2022-2023 va posar en marxa un programa de tallers subvencionat per la Diputació de Barcelona per a alumnes de l’ESO de tots els centres públics i concertats per treballar factors de protecció davant la malaltia mental. Es tracta de cinc tallers, dels quals s’havien d’escollir mínim tres. Els tallers són per treballar les habilitats socials i la capacitat de resolució de problemes, les estratègies d’afrontament adequades, l’autoestima i l’optimisme.

A més, aquest curs s’ofereixen tallers per al professorat per dotar-lo d’eines per fer detecció precoç del risc de suïcidi i saber com enfrontar-s’hi, i tallers per a les famílies amb l’objectiu de reforçar els factors de protecció i ajudar-les a detectar el patiment emocional dels seus fills i filles. Des de Salut Pública s’estan oferint 97 tallers arribant a 2.500 alumnes.

D’altra banda, Serveis Socials té un programa de suport a la parentalitat i també atenció psicològica a infants, adolescents i famílies en risc d’exclusió social.

Un altre dels recursos disponibles és la Guia de la prevenció del suïcidi a Rubí, que va impulsar l’Ajuntament i que va ser presentada a l’octubre de l’any passat. El text ha estat elaborat pel psicopedagog Carles Alastuey i la doctora en psicologia Cecilia Borràs, vicepresident i presidenta respectivament de l’entitat Després del Suïcidi-Associació de Supervivents i dona eines per detectar conductes de risc i sobre com actuar.

 “És un recurs molt interessant per a tots els professionals de qualsevol àmbit, com un entrenador de qualsevol esport, professors o monitors, que estiguin en contacte amb infants i joves perquè els donarà pistes per detectar conductes de risc de suïcidi o autolesives”, apunta Carme Gràcia.

Cristina Carrasco

---

NOTÍCIES RECENTS